Amb aquestes paraules ens va dedicar la firma el Tomàs Molina que va aparèixer aquesta setmana per sorpresa.
Li vaig explicar que ja no podíem regar, l’estiu quin calvari. És per això que ja ens estem preparant i ideant alternatives a la utilització de l’aigua corrent que fins ara alimentava tot el sistema de reg per degoteig.
Hem incorporat un bidó amb capacitat aproximada de 800 litres connectat al sostre del porxo de l’hort per tal de poder emmagatzemar aigua. Ara bé, falta encara posar aixeta! Si no rai ni s’omplirà ni se’n podrà treure d’aigua. Una altra qüestió important és evitar que es converteixi en un punt de reproducció pels mosquits, els quals són un vector molt eficaç de moltes malalties humanes; són molèstia incessant a l’estiu fins entrat a l’hivern. Per tal d’evitar-ho s’hi col·locarà una tela per no deixar entrada possible entre el tub del sostre i la boca del bidó. Aquesta setmana també hem incorporat bona part del compost generat durant el darrer semestre a una de les meitats del terreny. I… bona notícia! Hem pogut observar la retornada dels cucs vermells del compost. Temps enrere eren molt abundants dins els compostadors, temps de l’Andreu el qual també havia escrit en aquest blog. Com el cuc comú aquests anèl·lids són detritívors i s’alimenten de la matèria orgànica. A diferència del cuc de terra normal aquest pot ingerir directament la matèria orgànica i ho fa amb voracitat, cosa que ens ajuda molt en el procés del compostatge. Són responsables d’una major aireació per efecte de les galeries que causen amb el seu desplaçament i una reducció i descomposició de la matèria orgànica particulada, diguem que trituren i els bacteris del seu tracte intestinal descomponen. A la fi són la màquina perfecta que disposa per als bacteris l’aliment i les condicions perquè puguin fer els seus processos lítics de descomposició.
La desaparició dels cucs en el compostador s’explica per episodis de manca d’humitat o excés, ja que necessiten unes condicions d’humitat constants sense tenir el substrat saturat d’aigua. Per això és important regar periòdicament el compost en els mesos menys humits. En el compostatge que fem a l’hort va per capes, una de marro i una de gespa, fulles, restes vegetals, etc. Quan aquesta última capa és molt lignificada i se n’afegeix en gran quantitat es creen zones seques dins el compost. També el marro si s’afegeix sec i no es mulla abans la seva superfície resulta hidròfoba i també és causant de fer bombolles de material sec dins el compostador que no permeten la seva descomposició directa ni l’accés als cucs donat que resultaria un medi massa dessecant.
Després de buidar els compostadors els hem ben recol·locat. Hem aplanat la base i els hem ajustat per guanyar espai, així com reparat amb algunes canyes.
També aquest dijous hem pogut seguir aportant aliments al centre d’acollida la sopa! Gràcies als nostres voluntaris de valor insondable de la Fundació Ramon Noguera.
Aquí us deixo un capítol sobre el temps que ha de venir…
Hort Ecosolidari 