La fred: de cop i d’hora

La fred ha fet acte de presència quasi sense avisar. Anirà bé perquè fauna i flora es posin les piles en els preparatius per l’hivern. Per els que tenim algun tipus de menjadora per a ocells a casa, fa dies que veiem que els recursos a la natura s’apaguen com la força del sol, i cada vegada hi ha més afluència d’ocells a fer un mos. Ara és un gran moment per deixar-los menjar al balcó, on es produirà una simbiosi ben curiosa: ells trobaran una ajuda inestimable en l’alimentació durant l’hivern, i nosaltres podrem observar de prop uns animals, de normal, prou desconfiats. Així, mallerengues, pardals, cueretes, algun colom i alguna preciosa garsa, poden visitar el nostre balcó i recordar-nos que, dins de casa amb calefacció, l’hivern no té mèrit.

bty

Hi ha hortalisses que aviat passaran a millor vida, i tot i que les seves fulles estan del tot apagades, els seus fruits segueixen madurant. Així que no ens fixem en el seu aspecte exhaust, i deixem que els seus fruits acabin de fer-se. Aquest és el cas de la tomaquera, que les seves fulles ens diuen que la planta ja es podria ben arrancar però que els seus fruits, els tomàquets el falta alguna setmana per ser madurs. Diuen, que els tomàquets es fan, al bo de l’estiu, amb 40 dies, per tant a alguns dels de la fotografia encara els queda dies per ser collits, i d’altres estan al dente.

bty

Ja hem acabat d’arrencar les canyes del marge sud-est, i estem esperant finalitzar els “tràmit de comunicació de crema”. El dia de crema és un dia on de sobte, l’hort guanya espai i queda, gairebé automàticament, ordenat i espaiós.

Hem plantat especies que puguin aguantar l’hivern, com cols setsetmaneres i cols llombardes, bledes, porros, cebes, coliflors blanques i verdes, cols cale, enciams de fulla roure morat i enciams meravella, xicoina i fabes.

 

 

 

 

Presentem l’Hort Ecosolidari de la UdG al projecte Edible Cities Network

El passat divendres 25 d’octubre vam presentar el projecte de l’Hort Ecosolidàri de la Universitat de Girona dins del projecte Edible Cities Network (EditCitNET) a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Com sabeu, l’Hort Ecosolidari de la UdG és un projecte de reinserció social destinat als usuaris del centre d’acollida La Sopa de Girona, on també hi participen estudiants de la UdG que reben un aprenentatge sòcio-ambiental.

Vam explicar, també, que l’objectiu és doble: d’una banda, aportar productes alimentaris a La Sopa i, de l’altra, engegar un programa de reinserció social que beneficiarà als mateixos usuaris del centre a través del cultiu ecològic i l’aprenentatge en gestió i producció d’horts urbans. Per aquestes tasques els usuaris de La Sopa reben un acompanyament per part d’estudiants de la UdG que participen en el programa d’Activitats Solidàries de l’area de Voluntariat, que també es beneficiaran d’aquest aprenentatge.

En l’exposició vam dir que l’hort Ecosolidari és una iniciativa de l’àrea de Sostenibilitat de la Unitat de Compromís Social, el consorci del centre d’acollida La Sopa, el Departament de Ciències Ambientals, el Departament EQATA-EPS i el Centre Cristià Universitari (CCU).

De la calor a la fresqueta

Ara que arriba el fred, tímidament i escadussera, l’hort pateix una transformació quasi absoluta. Les hortalisses d’estiu  s’apaguen, s’assequen i finalment cedeixen el seu espai a les hortalisses d’hivern.  Així com les hores de sol que s’escurcen, la natura comença a dormisquejar, dedicant cada vegada més temps a preparar-se pel fred que vindrà, i menys per créixer esponerosament. Costa més veure insectes, i això ho noten els ocells i els mamífers insectívors que veuen baixar la quantitat d’aliments. Els granívors noten igualment la falta de llavors que troben als arbres i a les plantes.

Cal doncs aprofitar la poca llum directa que arriba del sol. Per aquest motiu, un any més, hem arrencat les canyes que al marge sud-est ens tapaven els rajos, que somia en l’ombra durant tot el dia algunes línies de cultiu.

bty

IMG_20190530_111143

IMG_20190919_112357

Tornem-hi que no ha estat res!

Tornem de l’estiu amb força i ganes de continuar el projecte a l’hort Ecosolidari de la UdG.

En sap molt greu explicar-vos, però, que durant aquest estiu, els furts a l’hort han sigut molt nombrosos. Lamentem així que un projecte que té per objectiu, entra d’altres coses,  potenciar el voluntariat solidari dels estudiants, sigui víctima d’actituds tant poc empàtiques.

Tot i així, agafem la tardor i l’hivern amb ganes de tornar a treballar-hi i apendre-hi.

De moment, ja hem entregat una bona quantitat d’hortalisses al Centre d’Acollida la Sopa:

IMG_20190919_112357

Els usuaris de la Fundació Ramon Noguera han tornat tornat de l’estiu disposat a ajudar en el que faci falta.

 

 

IMG_20190919_103538

Hem trobat que plantes com les carabasseres han ocupat marges i camins, i fins i tot s’han enfilat per damunt de l’espígol.

IMG_20190919_114537

Així que tenim doncs molta feina per tornar a posar l’hort en dansa!

Nou furt a l’hort

Ens han tornat a entrat a robar a l’hort!

Quasi 15 enciams, tots els tomàquets madurs, un número difícil de saber de carbassons i carbasses cacauet…

IMG_20190716_122225

Volem tornar a pensar que ho ha fet gent necessitada i que per tant, la idiosincràsia del projecte ho compensa, però la il·lusió de proveir d’aliments el Centre d’Acollida la Sopa, cosa que no podrem fer aquesta setmana, ens queda prou tocada…

IMG_20190716_122242

Seguim!

Continua el festival

Ara que les hores de sol fan dels dies els més llargs de l’any, la calor cau amb el pes de tones i el reg l’hem intensificat, a l’hort hi ha una festa del creixement vegetal inassolible. En aquest cas, de vegades ens hem d’agafar fort a la màxima en horticultura que diu “un hort no ha de ser bonic, ha de ser pràctic”, és a dir, hi ha moments en que hem de prioritzar el manteniment i desherbatge de les línies, i deixar allò que no és estrictament necessari per el funcionament de l’hort per una època més tranquil·la i amb menys feina. Així, l’alçada selvàtica de les herbes dels marges i talussos de l’hort, el desherbatge escrupolós de línies que han de ser collides aviat, el desherbatge de línies en les que en aquest moment no hi ha cap cultiu… aquestes són feines que podem obviar sense sentir-nos gaire culpables.

Hem fet algunes modificacions en el reg gota-gota. Una i bastant important consisteix en fer dos recs –en compres d’un- durant el dia. Així, hem programat el reg automàtic per realitzar un primer reg a les 6 de la matinada, de maner que quan la calor incrementa les plantes tenen d’on agafar la humitat, i l’altre és a les 6 de la tarda, moment en que les plantes han estat sotmeses a molta calor, i que es poden refer per passar la nit fortes.

L’altra modificació ens obliga a realitzar regs de suport als plançons acabats de plantar durant quatre o cinc dies, cada dia, per ajudar-les a arrelar. Aquesta és una opció quasi obligada, ja que si no es fa així, ens arrisquem a que una bona proporció de plantes s’assequin. Va també molt bé que el sòl en el que plantem ja estigui regat prèviament a la plantació dels plançons, sobretot en les línies de plantació en que hi ha dues línies d’hortalisses com en el cas dels enciams, les cebes, les bledes o els apis.

Collites i feines d’estiu

Les temperatures, encara prou agradables, ja comencen a fer olor d’estiu.

IMG_20190522_132706

És el moment en que hem d’aprofitar que el metabolisme de l’hort encara no s’ha desencadenat, i realitzar les feines de preparació de la feinada que s’acosta. A l’estiu, la producció de les diferents hortalisses augmenta moltíssim si ho comparem amb els mesos anteriors, i un enciam que a l’hivern necessita quatre mesos per creixa a empentes i rodolons, a l’estiu amb un més i mig pot estar apte per ser collit.

IMG-20190515-WA0038

I justament amb les hortalisses, les ditxoses herbes adventícies es sumen al festival, hi ens faran anar de corcoll si no les tenim mínimament controlades i actuem amb certa anticipació. Tot i així, en agricultura ecològica, hem de saber que la gestió de les herbes adventícies ens ocuparà un percentatge important del temps que estiguem a l’hort, i més val no deixar que es facin gaire grans si no volem que suposin un problema de competència per les hortalisses plantades.

IMG_20190502_122432

És temps també per plantejar-se quins cultius vols plantar ara que les hortalisses d’hivern són o seran collides en poques setmanes.

En el cas de l’hort Ecosolidari hi hem tingut, per exemple, 8 línies de faves. Tot i estar plantades amb dos mesos de diferència, 4 a principis de novembre i 4 a principis de gener, han arribat a la maduresa i per tant ens han proporcionat faves quasi a la vegada, ja que com hem comentat una pila de vedades, les hortalisses que no estan a dins d’un hivernacle a l’hivern amb prou feines tenen recursos per sobreviure. Aquest any però hi ha hagut un grup de rosegadors, del tamany dels ratolins, que ens han danyat un número important de faves, de manera que la collita ha estat bastant fluixa si ho comparem amb l’any passat.

Així doncs hem fet últimes collides i hem arrencat un munt de línies de diferents espècies com les faves, els porros, algunes de col-i-flor, algunes cols arrissades. En les files que havíem fet mulching i aquesta matèria vegetal encara veiem que la podem reciclar, l’hem retornat a l’acopi de fulles i herbes seques.

IMG_20190528_105720

A més dels 50 enciams setmanals, hem plantat tomaqueres, carbasses cacauet (per primera vegada!), carbassons, pebrots…

Les carbasseres són plantes cucurbitàcies rastreres que, com ja us vam explicar, generalment ocupen molt de terrenys. És per aquest motiu que les vam plantar a una de les files dels extrems de manera que tinguessin espai per créixer encara que ocupessin una mica de camí. I per aquesta capacitat d’ocupar espai, precisament, en vam plantar només 5 en una fila. Per ara aquest és el marc de plantació més ampli amb que hem plantat.

IMG_20190528_111450

Hem polvoritzat les incipients plantes de tomàquet amb caldo d’ortiga diluït, recordem, amb una proporció d’una part de caldo i 20 d’aigua, (si l’aplicació és foliar), per donar vigor a les plantes ara que comencen a fer arrel, i per mantenir a distància a possibles plagues com els sempre presents pugons. D’aquesta manera donem també temps als enemics naturals del pugó a reproduir-se en un número suficient per ser prous si apareix alguna plaga important.

IMG-20190515-WA0035

Collim els primers carbassons, encara petits i, curiosament, els primers de cada planta, deformes.

Les carxoferes, molt malmeses com us hem explicat per dues nits de molt baixes temperatures que hi va haver a l’hivern, on es va assolir la temperatura de -7,8 ºC, tot just ara comencen a fer carxofes escadusserament.

Les cols i des col-i-flors ara sí que augmenten el tamany, i ja n’hem collit forces.

 

Les entregues d’hortalisses al Centre d’Acollida la Sopa, comencen a fer goig una altre vegada:

IMG_20190530_111143

 

Com a curiositat, entre les plantes de faves vam trobar un niu a mig fer.

IMG_20190523_104242

Ho hem consultat a ornitòlegs i ens diuen que podria ser de gafarró serinus serinus, una espècie d’ocell passeriforme molt comú als Països Catalans, des del nivell de mar fins a alta muntanya.

Gafarró

Llegim que és un ocell d’uns 12 cm, i que, curiosament, és un parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i es de color bru groguenc.

 

Fonts consultades:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gafarr%C3%B3

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SERSER

Foto gafarró:

https://elpasqualet.com/ca/project/calle-g-verdecillo-serinus-serinus/