Sinergies enriquidores

IMG-20190228-WA0041

El dijous passat a l’hort Ecosolidari de la UdG va sorgir, es va esdevenir una sinèrgia molt enriquidora. El cas és que van coincidir, d’una banda, els usuaris de la Fundació Ramón Noguera que com cada dijous van venir a donar un cop de mà amb les tasques de l’hort, i de l’alta, membres de l’Associació Naturalista Bitxacs que en aquell moment realitzaven tasques de neteja de les caixes niu tal i com us vam explicar una mica més amunt.

IMG-20190228-WA0037

Així que en Marc i l’Arnau dels Bitxacs van proposar que els usuaris de la Fundació si els volien ajudar a netejar i a pintar les caixes. A partir d’aleshores i durant una bona hora i mitja (normalment els usuaris de la Fundació fan tres quarts d’hora d’activitat), van compartir coneixements i habilitats…

IMG-20190228-WA0042

Això ho hem de repetir!

Especial. Compostatge del marro de cafè

Com ja s’havia fet  anys anteriors, des del desembre passat hem iniciat la recollida i compostatge del marro de cafè dels bars de les Universitats de Biologia, Dret i Econòmiques, totes situades al Campus Montilivi. Aquest compostatge serà utilitzat a l’hort Ecosolidari, intentant així, que l’adob de l’hort surti del mateix campus.

IMG_20190211_112441

Com veurem, per realitzar el compost ens farà falta matèria vegetal verda, humida, i matèria vegetal seca. En coordinació amb la brigada de jardineria de la Fundació Ramon Noguera, hem utilitzat la gespa del campus com a matèria vegetal verda, i les fulles que van caure a la tardor i durant l’hivern com a matèria vegetal seca. Finalment, i com a últim ingredient, ens farà falta tenir compostatge realitzat anteriorment per barrejar amb el marro del cafè per tal de desacidificar-lo.

Hem emplenat els termo-compostadors, completament, el mateix dia, de manera que hem anat emmagatzemant el marro durant dies fins a tenir-ne prou per omplir-ne tot un termo-compostador fins a dalt.

Les diferents capes les hem disposat de la següent manera:

IMG-20190215-WA0011

10-15 cm de canyes de riu parcialment esmicolades. Important: prèviament haurem hagut de remoure el sòl que ocuparà el termo-compostador per tal d’afavorir que hi pugin els cucs i els altres insectes. Aquesta capa la creem per que els lixiviats que sorgiran del compostatge, tinguin un espai propi abans de ser absorbits pel sòl, i que d’aquesta manera la barreja del termo-compostdor no tindrà un accés d’humitat.

 

5 cm de fulles seques. Aquesta capa la disposem per impedir que el marro que abocarem a continuació s’infiltri entre les canyes i anul·li l’afecte de filtre per el lixiviats.

 

Les tres capes següents que es defineixen, són les que anirem repetint fins a omplir completament el termo-compostador:

IMG-20190215-WA000210-15 cm de marro barrejat amb compostatge anterior o terra garbellada en una proporció de 5 parts de marro i 1 part de compostatge o terra.

 

IMG-20190215-WA005710-15 cm de matèria vegetal humida. En aquest cas és gespa del campus. També hi podríem posar restes de cuina: fruita, verdures crues, closques d’ou esclafades, marro del cafè. En cap cas hi posarem restes de carn, peix, ossos, sucs, salses, pastes, menjars preparats, etc.

La gespa de la imatge ja ha iniciat el procés de compostatge ja que feia setmanes que la teníem emmagatzemada en una pila.

 

 

5 cm de matèria vegetal seca. Aquesta capa absorbirà l’humitat.

 

IMG-20190215-WA0051

 

 

 

 

Manteniment de les caixes niu

Com us hem anat explicant, al campus de Montilivi de la UdG, hi pengen 60 caixes niu. disseminades homogèniament per terrenys urbans i semi-. El projecte va sorgir d’Àrea de Sostenibilitat de l’Unitat de Compromís Social, i els estudiants de l’Associació Naturalista Bitxacs de la UdG les van construir i les van penjar.

img_20190108_132437

Les caixes es van penjar el març del 2018 buscant diversos propòsits. D’una banda es volia  potenciar la biodiversitat del campus, potenciant concretament el pardal xarrec passer montanus i el pardal comú passer domesticus, dues espècies la població de les quals està patint una regressió molt important a Europa, a la vegada que potenciàvem altre espècies de mallerengues com la carbonera Parus major, la blava Cyanites caeruleus, l’emplomallada Lophophanes cristatus, i altres espècies que hi podrien habitar com el cargolet Troglodytes troglodytes o la mallarenga cuallarga Aegithalos caudatus.

img_20190108_133516

D’altra banda, amb la construcció d’aquesta “infraestructura”, estàvem permetent que diferents estudiants durant diversos anys poguessin dedicar el seu Treball Final de Grau investigant algun element relacionat amb les caixes, els ocells que les habiten, i la seva interacció amb el campus.

Les caixes, doncs, necessiten un manteniment. El principal que se’ls hi ha de fer és treure’ls-hi el niu que els ocells van realitzar durant l’estiu. Podria semblar que els hi estem fent una mala passada robant-los-hi el niu, però no és així: els hi deixem espai pel niu que construiran la primavera següent, i a més, els netegem de possibles patògens que poden afectar a les pròximes postes. Com podeu veure a les fotos, els nius de l’interior de les caixes ocupen molt d’espai. Els ocells, tot i tenir el niu de l’any anterior fet, a la primavera tornen a tenir l’instin de fer-ne un altre, de manera que si no trairéssim l’existent, arribaria un moment que a dins de la caixa niu no s’hi podrien moure.

Finalment, es van pintar amb oli de teca, un vernís ecològic que  permetrà que assoleixin una major durabilitat.

 

Feines d’hivern

img_20190107_114705

Per fi l’hivern! Ha arribat amb ganes i empenta. Després d’un inici d’any amb temperatures alarmantment altes, finalment han arribat les gelades. De la mateixa manera que a l’estiu ha de fer calor, és igual de necessari que a l’hivern hi hagi les gelades que hi ha hagut sempre, necessàries per posar a lloc les cadenes tròfiques, afavorint algunes espècies i disminuint el número d’individus d’altres. Sense anar més lluny, la matinada del 04 de gener es va arribar a 5,8 graus sota zero… no està gens malament.img_20190107_114552

En aquestes condicions les verdures d’hivern amb prou feines es dediquen a sobreviure; el seu creixement s’alenteix extraordinàriament i com ja us havíem explicat en algun post, n’hi ha que, en la part més obaga de l’hort, els dies més freds amb prou feines se’ls descongela la gebrada que ja torna a glaçar. Les herbes adventícies, per sort, es comporten de la mateixa manera, així que la feina de treure-les es minimitza fins a l’ensopiment.img_20190107_114559

L’hivern doncs és un gran moment per realitzar les feines que en la voràgine estiuenca no vam poder començar o acabar.

La tasca que ens ha dut més feina ha estat netejar de fulles del munt de canyes vam treure a la tardor del marge sud-est. Els hi hem hagut de treure ja que, sinó, no cremaven. Hi havia tal quantitat d’humitat, i les canyes estaven tant verdes, que no vam poder encendre-les. Així que ara n’estem separant les fulles de les tiges. Amb les fules en farem encoixinat, i les tiges les hem deixat recolzades a una barana per afavorinr-ne l’assecat.

img_20190107_114656

Posteriorment, hem separat les canyes entre les aprofitables per tutoritzar, i les no utilitzable, que cremarem. Una tercera pila de material, la primera a l’esquerra que es veu a la fotografia, es composa de material llenyós prim, que utilitzarem per als compostadors.

I parlant d’encoixinat… o de mulching… gràcies a la feina de la brigada de jardineria de la Fundació Ramón Noguera, estem fent acopi de bona part de les fulles recollides al campus. La muntanya comença a ser espectacular:

img_20190107_114740

Aquest encoixinat, recordem, potencia la presència de microorganismes, manté la humitat del sòl a l’estiu i evita que se’n congeli la superfície, al no deixar la llum solar evita l’aparició d’herbes adventícies, i finalment, quan el material vegetal que forma l’encoixinat es degrada, aporta nutrients a la terra. He esmerçat un bon número d’hores encoixinant les línies. En aquest feina, ens han ajudat molt els usuaris de la Fundació Ramón Noguera.

 

img_20181203_135620

Les fulles també ens són útils per mesclar en la gallinassa. D’aquesta manera, apliquem al sòl hi apliquem una mescla en la que l’alt contingut de nitrogen de la gallinassa queda esmorteït.

img_20181120_110626

Seguim plantant els 50 enciams a la setmana (100 cada dues setmanes), i hem plantat també 10 línies de faves.

Tot i que les comandes per el Centre d’Acollida la Sopa s’alenteixen, també, i la periodicitat deixa de ser setmanal, seguim donant-los els aliments que obtenim de l’hort.

img_20181122_111755

El reg, a l’hivern, el tenim parat durant mesos. Per tal d’ajudar a passar aquests mesos tant durs a les hortalisses, però, les reguem cada dues o tres setmanes amb extracte d’ortiga diluït en un proporció d’1/20, és a dir, que per una unitat d’extracte hi posem 20 unitats d’aigua. Així, podem regar les plantes i les seves fulles, de manera que l’absorció de la barreja és foliar i per les arrels. Amb l’aigua que recollim de la pluja i de la descongelació de la gebrada en tenim per fer aquest tractament fitofortificant.

img_20190107_114715

Easycooking

El dijous passat ens van visitar monitors i usuaris de la Fundació Ramon Noguera, dins del projecte Easycooking. Volien conèixer l’hort Ecosolidari de la UdG per tal de saber d’on surten els aliments amb els que han estat treballant, o dit més acuradament, cuinant. Els vam ensenyar com cultivem i les varietats d’hortalisses que emprem, la gallinassa provinent d’una granja de gallines ponedores ecològiques, l’extracte d’ortiga amb que nodrim i defensem les plantes de diferents plagues, de com realitzem  l’encoixinat amb fulles del mateix campus de Montilivi, de com hem començat a compostar el marro del café, i la gespa i les fulles del campus.

Llegim al Web de la Fundació Ramón Noguera:

“És una actuació que s’emmarca en el projecte Easy Cooking que té la finalitat de crear un llibre de cuina de lectura fàcil amb receptes de diferents països (Catalunya, UK, Grècia i Portugal), així com intercanviar bones pràctiques i coneixements en el cultiu de productes associats a aquestes receptes.

Així doncs, easycooking emmarcat en l’acció clau “associacions estratègiques de cooperació per a la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques”. L’objectiu és també millorar l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de sessions de formació de cuina fàcil i cultiu d’aliments a petita escala, així com que les persones usuàries aprenguin receptes i criteris de cuina saludable, consells de nutrició, com escollir els ingredients i gestionar l’economia domèstica per l’alimentació.  Durant aquest temps s’han aportat un número important de receptes tradicionals dels respectius països, i el grup de recerca en nutrició de la Harokopio University (Grècia) n’ha fet un anàlisi nutricional en detall, que ha servit per seleccionar-ne les més saludables.

Easycooking es va iniciar el setembre del 2017 i, a dia d’avui, estem desenvolupant els cursos de cuina destinats als usuaris de les diferents entitats sòcies del projecte (VTC Margarita de Grècia, EPSYME de Grècia), Harokopio University de Grècia, Organization Earth de Grècia, ARCIL de Portugal i Orchardville d’Irlanda del Nord).”

Així que des de l’hort Ecosolidari, ens agrada i ens agradarà seguir compartint la nostra experiència amb projectes tant enriquidors com aquests.

IMG-20181130-WA0029

L’hivern no arriba

A l’hort no acaba d’arribar el fred. Fins i tot els insectes sembla que s’hagin refet,  i els mosquits que ja no tocaria que hi fossin, continuen picant-nos molt de tant en tant. Les formigues treuen muntanyes ingents de terra per tal d’assecar el niu, en aquest inici de d’hivern tant plujós. L’octubre ha batut rècords  de pluja a diversos punts de Catalunya des dels últims 23 anys. Fa més de dos mesos que el reg el vam aturar i no tenim intenció d’accionar-lo per ara.

L’accés de pluja ens ha dut a utilitzar planter de les faves i no planar-ne les llavors que amb tanta aigua els hauria costat sortir, o bé s’haurien fet malbé amb tanta aigua.

Hem seguit plantant, també, els 100 enciams cada dues setmanes pel Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa, tal com vam quedar amb les seves cuineres. Aquestes plantacions van agafant el lloc de les tomaqueres.

 

 

 

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20181102/record-pluja-catalunya-octubre-2018-7125348

Sol solet…

Les temperatures han virat a agradables, la humitat ha augmentat (fa pocs dies se’ns va acostar una tempesta tropical, una tal Leslie); si fa un mes la previsió era avorrida de sol i més sol,  ara s’ha convertit en l’ensopit núvols i més núvols; les fulles comencen a groguejar, algunes cauen; els animals, ara que ja han criat vigorosament la descendència, tenen com a objectiu principal, agafar pes i reserves per afrontar els mesos que venen.

Donat que al marge sud-est de l’hort cada any hi creix una autèntica paret de canya  arundo donax, que impedeixen el pas del sol a una bona part de la superfície de l’hort ara que, aquest ha disminuït la seva verticalitat. Tot i que en comptes de tallar les canyes, les arrenquem, ja que d’aquesta manera evitem que quedin tiges amb talls que a la llarga ens poden ferir, les canyes rebroten un any rere l’altre amb encara més força.

IMG_20181003_134025

És sorprenent l’enorme quantitat de canyes que creixen en una petita fracció de terreny. Ja ens agradaria tenir hortalisses amb aquesta capacitat de creixement i resistència a les plagues! Amb els usuaris de la Fundació Ramon Noguera, les hem anat apilant per, quan arribi la temporada en la que es poden fer cremes, cremar-les per reaprofitar-ne la cendra.

Hem desbrossat les herbes adventícies que havien crescut als marges del terreny durant tot l’estiu, i com que n’hi havia una gran quantitat, les hem emmagatzemat en una pila per tal de reaprofitar-les per fer mulching o encoixinat.

A més a més d’aquestes feines de manteniment de l’entorn dels cultius, ja fa algunes setmanes que podem plantar les hortalisses d’hivern. En el cas de l’hort Ecosolidari, aquest hivern repetirem amb espècies com all, ceba, porro, ravenet, Bleda, col, diverses varietats d’enciam resistents al fred, escarola, espinac, xicoira, Faves, pèsol i finalment  bròquil i coliflor.

Aviat collirem els últims tomàquets de l’any. També acabarem la temporada dels carbassons, les albergínies, les  mongetes, i una mica més endavant els pebrots.

 

Com a curiositat, mentre desherbàvem vam trobar aquesta meravella d’animal: vidriol, serp de vidre, llisona, noia, anull… i fins a 12 maneres més d’anomenar-lo en català.

IMG_20181009_120818

Aquest (alerta!) llangardaix sense potes (Anguis fragilis) comú a bona part d’Europa, pot arribar al mig metre de llargada.

A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera, i la seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap però, com altres llangardaixos, té la capacitat d’automutilar-se per evadir-se dels predadors, encara que la cua no recupera les dimensions inicials

 

Fonts consultades:

http://unjardipermenjarsel.blogspot.com/2013/12/les-hortalisses-dhivern.html

Inestimable Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidriol

 

 

 

 

 

 

Tornem-hi!

Ja fa dues setmanes que hem tornat a l’hort Ecosolidari. Desprès dels mesos d’estiu i sense l’ajuda inestimable dels voluntaris i voluntàries de la UdG, i dels usuaris de la Fundació Ramón Noguera, se’ns ha acumulat la feina.

Durant l’estiu, hem seguit fent la recollida dels aliments. En Marc s’ha dedicat, també, durant els mesos més intensos d’estiu, al manteniment de l’hort, posant cura en el reg i les herbes adventícies.

img-20180809-wa0001.jpg

Caloreta…

Ha arribat l’estiu amb, de moment, poca força i escassa empenta. Tot i així feia molts mesos que el mapa de la previsió climatològica no estava plegat de sols, al matí i a la tarda, monòtonament i avorrida; dies en que la humitat baixa, la radiació solar puja, els núvols escadussers s’agraeixen, el ventet s’aplaudeix, les ombres aixopluguen, el normal vaja, en aquestes dates. Els mosquits han reaparegut amb gana, altres insectes s’amaguen a les hores més caloroses del dia, els ocells de les caixes nius comencen a pondre segones postes, els humans ens protegim amb barrets de palla i cremes solars diverses i enganxifoses; les samarretes s’amaren de suor al menor moviment, els litres d’aigua es consumeixen àvidament, els horaris s’avancen.

Ara és un moment en que l’hort esdevé molt agraït; les rotacions son constants, i el rendiment de les hortalisses, el més elevat de tot l’any, omple caixes una darrere l’altra.

S’han de desmuntar les estructures fetes amb canyes que vam aixecar a la tardor, arrencar les plantes i adobar el sòl.

De cara a fer les rotacions tenim en compte aquest quadre que podeu veure a l’enllaç  que trobareu al final de l’article:

-Sin título

Amb ell sabem quines plantes són millors per substituir les anteriorment plantades a una línia. Tot i així, hi ha vegades que hem de prendre decisions en les que segons el que ens indica el quadre, seria desitjable no plantar, però que a nosaltres ens convé fer-ho.

-Rotació cultius

En l’Excel que veieu, hi ha una línia en que la paraula mongeta està en vermell. Aquest fet és perquè (diu la taula) no és recomanable plantar una mongetera a un terreny on hi ha hagut ceba. Tot i això, com que les línies de mongeta les hem de plantar de dos en dos per després poder fer l’estructura amb les canyes per on treparan, vam decidir plantar aquesta línia igualment. D’aquí unes setmanes sabrem, empíricament, si aquesta incompatibilitat ceba-mongeta és real, o no n’hi ha per tant.

El terreny torna a estar adobat amb gallinassa nova de la granja de gallines ponedores Ous Gallarets. Després d’un dia sencer d’omplir cubells i pales durant hores, vam descarregar uns 4 metres cúbics de gallinassa. Com ja us hem explicat en alguna altra ocasió, aquestes gallines són alimentades amb pinsos ecològics, i viuen en semi-llibertat.

-IMG_20180531_104900Hem collit els primers tomàquets. Les varietats són, en la mesura del possible, d’espècies autòctones de proximitat, del Montgrí i de Montserrat, i, com que no podem oblidar que el nostre objectiu és omplir tantes caixes com puguem per entregar al Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa, també hem plantat tomàquets de  pera, amb una producció més alta per planta, i amb uns tomàquets més carnosos que les varietats citades.

-IMG_20180627_112237

Les albergínies han començat a florir tot i que encara no se’n veu el fruit, i la setmana que ve ja podrem agafar-ne

-IMG_20180627_112400

Les carxofes han arribat al final d’aquest cicle productiu. Tot i que són triennals, a l’estiu no produeixen fruit. També hem arrencat els alls, als que prèviament havíem anuat les fulles per tal que la planta potenciés el creixement del bulb.

-IMG_20180627_112224

Hem seguit plantant 50 enciams cada dues setmanes. D’aquesta manera, cada setmana en podem entregar 25 a La Sopa.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera han continuat venint els dijous i els divendres, fent un munt de tasques. Una de les que més temps els omple és, com no pot ser d’una altra manera a l’estiu, treure males herbes, i cobrir el sòl amb la gespa que l’equip de jardineria de la mateixa Fundació ens porta del campus de Montilivi. Amb aquesta tècnica, el mulching, aporta tres grans beneficis a l’hort. D’una banda ajuda que hi hagi una gran quantitat de microorganismes beneficiosos que ajudaran a que aquesta gespa passi a formar part del sòl en un futur pròxim; d’una altra, donat que no deixa passar la llum, les herbes adventícies ho tenen molt més difícil per desenvolupar-se, i es redueix notablement la feina de treure-les; per últim, com que la radiació solar, dèiem, és molt menor i els rajos de sol no arriben a la terra, la humitat del sòl aguanta molt més temps, i el terra no s’asseca tant ràpidament. En una zona tant humida com la que es troba l’hort, hem descobert que a l’hivern, el mulching no afavoreix les hortalisses, no és així però a l’estiu.

-IMG_20180628_111907

 

 

Com a curiositat, fins fa poques setmanes, a les plantes d’espígol observàvem un bon grapat d’uns escarabats preciosos i brillants, amb unes franges vermelles longitudinals. Mesuren uns 8mm de diàmetre.

Hem sabut que és l’escarabat del romaní, chrysolina americana. Tot i que es digui americana és autòctona i encara que s’anomeni del romaní, se’n pot veure a altres plantes labiades.

Escarbat

 

Fonts consultades:

http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/annex.pdf

https://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Chrysolina.htm