Sol solet…

Les temperatures han virat a agradables, la humitat ha augmentat (fa pocs dies se’ns va acostar una tempesta tropical, una tal Leslie); si fa un mes la previsió era avorrida de sol i més sol,  ara s’ha convertit en l’ensopit núvols i més núvols; les fulles comencen a groguejar, algunes cauen; els animals, ara que ja han criat vigorosament la descendència, tenen com a objectiu principal, agafar pes i reserves per afrontar els mesos que venen.

Donat que al marge sud-est de l’hort cada any hi creix una autèntica paret de canya  arundo donax, que impedeixen el pas del sol a una bona part de la superfície de l’hort ara que, aquest ha disminuït la seva verticalitat. Tot i que en comptes de tallar les canyes, les arrenquem, ja que d’aquesta manera evitem que quedin tiges amb talls que a la llarga ens poden ferir, les canyes rebroten un any rere l’altre amb encara més força.

IMG_20181003_134025

És sorprenent l’enorme quantitat de canyes que creixen en una petita fracció de terreny. Ja ens agradaria tenir hortalisses amb aquesta capacitat de creixement i resistència a les plagues! Amb els usuaris de la Fundació Ramon Noguera, les hem anat apilant per, quan arribi la temporada en la que es poden fer cremes, cremar-les per reaprofitar-ne la cendra.

Hem desbrossat les herbes adventícies que havien crescut als marges del terreny durant tot l’estiu, i com que n’hi havia una gran quantitat, les hem emmagatzemat en una pila per tal de reaprofitar-les per fer mulching o encoixinat.

A més a més d’aquestes feines de manteniment de l’entorn dels cultius, ja fa algunes setmanes que podem plantar les hortalisses d’hivern. En el cas de l’hort Ecosolidari, aquest hivern repetirem amb espècies com all, ceba, porro, ravenet, Bleda, col, diverses varietats d’enciam resistents al fred, escarola, espinac, xicoira, Faves, pèsol i finalment  bròquil i coliflor.

Aviat collirem els últims tomàquets de l’any. També acabarem la temporada dels carbassons, les albergínies, les  mongetes, i una mica més endavant els pebrots.

 

Com a curiositat, mentre desherbàvem vam trobar aquesta meravella d’animal: vidriol, serp de vidre, llisona, noia, anull… i fins a 12 maneres més d’anomenar-lo en català.

IMG_20181009_120818

Aquest (alerta!) llangardaix sense potes (Anguis fragilis) comú a bona part d’Europa, pot arribar al mig metre de llargada.

A diferència de les serps, muda la seva pell per plaques i no sencera, i la seva cua és llarga, sovint més llarga que el conjunt del cos i el cap però, com altres llangardaixos, té la capacitat d’automutilar-se per evadir-se dels predadors, encara que la cua no recupera les dimensions inicials

 

Fonts consultades:

http://unjardipermenjarsel.blogspot.com/2013/12/les-hortalisses-dhivern.html

Inestimable Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vidriol

 

 

 

 

 

 

Tornem-hi!

Ja fa dues setmanes que hem tornat a l’hort Ecosolidari. Desprès dels mesos d’estiu i sense l’ajuda inestimable dels voluntaris i voluntàries de la UdG, i dels usuaris de la Fundació Ramón Noguera, se’ns ha acumulat la feina.

Durant l’estiu, hem seguit fent la recollida dels aliments. En Marc s’ha dedicat, també, durant els mesos més intensos d’estiu, al manteniment de l’hort, posant cura en el reg i les herbes adventícies.

img-20180809-wa0001.jpg

Caloreta…

Ha arribat l’estiu amb, de moment, poca força i escassa empenta. Tot i així feia molts mesos que el mapa de la previsió climatològica no estava plegat de sols, al matí i a la tarda, monòtonament i avorrida; dies en que la humitat baixa, la radiació solar puja, els núvols escadussers s’agraeixen, el ventet s’aplaudeix, les ombres aixopluguen, el normal vaja, en aquestes dates. Els mosquits han reaparegut amb gana, altres insectes s’amaguen a les hores més caloroses del dia, els ocells de les caixes nius comencen a pondre segones postes, els humans ens protegim amb barrets de palla i cremes solars diverses i enganxifoses; les samarretes s’amaren de suor al menor moviment, els litres d’aigua es consumeixen àvidament, els horaris s’avancen.

Ara és un moment en que l’hort esdevé molt agraït; les rotacions son constants, i el rendiment de les hortalisses, el més elevat de tot l’any, omple caixes una darrere l’altra.

S’han de desmuntar les estructures fetes amb canyes que vam aixecar a la tardor, arrencar les plantes i adobar el sòl.

De cara a fer les rotacions tenim en compte aquest quadre que podeu veure a l’enllaç  que trobareu al final de l’article:

-Sin título

Amb ell sabem quines plantes són millors per substituir les anteriorment plantades a una línia. Tot i així, hi ha vegades que hem de prendre decisions en les que segons el que ens indica el quadre, seria desitjable no plantar, però que a nosaltres ens convé fer-ho.

-Rotació cultius

En l’Excel que veieu, hi ha una línia en que la paraula mongeta està en vermell. Aquest fet és perquè (diu la taula) no és recomanable plantar una mongetera a un terreny on hi ha hagut ceba. Tot i això, com que les línies de mongeta les hem de plantar de dos en dos per després poder fer l’estructura amb les canyes per on treparan, vam decidir plantar aquesta línia igualment. D’aquí unes setmanes sabrem, empíricament, si aquesta incompatibilitat ceba-mongeta és real, o no n’hi ha per tant.

El terreny torna a estar adobat amb gallinassa nova de la granja de gallines ponedores Ous Gallarets. Després d’un dia sencer d’omplir cubells i pales durant hores, vam descarregar uns 4 metres cúbics de gallinassa. Com ja us hem explicat en alguna altra ocasió, aquestes gallines són alimentades amb pinsos ecològics, i viuen en semi-llibertat.

-IMG_20180531_104900Hem collit els primers tomàquets. Les varietats són, en la mesura del possible, d’espècies autòctones de proximitat, del Montgrí i de Montserrat, i, com que no podem oblidar que el nostre objectiu és omplir tantes caixes com puguem per entregar al Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa, també hem plantat tomàquets de  pera, amb una producció més alta per planta, i amb uns tomàquets més carnosos que les varietats citades.

-IMG_20180627_112237

Les albergínies han començat a florir tot i que encara no se’n veu el fruit, i la setmana que ve ja podrem agafar-ne

-IMG_20180627_112400

Les carxofes han arribat al final d’aquest cicle productiu. Tot i que són triennals, a l’estiu no produeixen fruit. També hem arrencat els alls, als que prèviament havíem anuat les fulles per tal que la planta potenciés el creixement del bulb.

-IMG_20180627_112224

Hem seguit plantant 50 enciams cada dues setmanes. D’aquesta manera, cada setmana en podem entregar 25 a La Sopa.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera han continuat venint els dijous i els divendres, fent un munt de tasques. Una de les que més temps els omple és, com no pot ser d’una altra manera a l’estiu, treure males herbes, i cobrir el sòl amb la gespa que l’equip de jardineria de la mateixa Fundació ens porta del campus de Montilivi. Amb aquesta tècnica, el mulching, aporta tres grans beneficis a l’hort. D’una banda ajuda que hi hagi una gran quantitat de microorganismes beneficiosos que ajudaran a que aquesta gespa passi a formar part del sòl en un futur pròxim; d’una altra, donat que no deixa passar la llum, les herbes adventícies ho tenen molt més difícil per desenvolupar-se, i es redueix notablement la feina de treure-les; per últim, com que la radiació solar, dèiem, és molt menor i els rajos de sol no arriben a la terra, la humitat del sòl aguanta molt més temps, i el terra no s’asseca tant ràpidament. En una zona tant humida com la que es troba l’hort, hem descobert que a l’hivern, el mulching no afavoreix les hortalisses, no és així però a l’estiu.

-IMG_20180628_111907

 

 

Com a curiositat, fins fa poques setmanes, a les plantes d’espígol observàvem un bon grapat d’uns escarabats preciosos i brillants, amb unes franges vermelles longitudinals. Mesuren uns 8mm de diàmetre.

Hem sabut que és l’escarabat del romaní, chrysolina americana. Tot i que es digui americana és autòctona i encara que s’anomeni del romaní, se’n pot veure a altres plantes labiades.

Escarbat

 

Fonts consultades:

http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/annex.pdf

https://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Chrysolina.htm

 

Especial extracte d’ortiga

Dediquem aquest article íntegrament al extracte d’ortiga, altrament dit caldo d’ortiga, purí d’ortiga i preparat d’ortigues.

Buscant a l’hiperespai vam trobar informació molt interessant. Finalment, però vam seguir els passos de la web phoenicurus on està molt ben explicat.

Us narrarem, però, la nostra experiència:

Primer de tot cal anar a buscar les ortigues, que no és poca cosa. Cal anar-hi amb pantalons llargs i màniga llarga, si pot ser d’un teixit “plastificat”, on no s’hi quedin enganxats els petits pels urticants de les ortigues. Cal portar també guants!

Les ortigues que vam recol·lectar son de l’espècie urtica dioica, amb la fulla més gran que la seva cosina les urtica urens, valida també per fer extracte.IMG_20180412_123001

Vam anar a les ribes de l’Onyar, al costat del del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Així que envoltats de cueretes torrenteres i blanques (motacilla cinerea i motacilla alba), caderneres (carduelis carduelis), ànecs coll-verd (anas platyhyinchos), algun martinet blanc i  bernat pescaire (egretta garzetta i ardea cinerea), el crit d’un pico garser gros (dendrocopos major), mallerengues, gafarrons (serinus serinus) i moltes altres espècies vegetals i animals que no vam identificar, ens vam posar a la feina.

A l’hora d’agafar les ortigues, cal agafar-ne la part superior de la planta, a partir d’uns 20 o 30 cm de terra, on hi ha més fulles: seran aquestes fulles les que es desfaran en el caldo, a diferència de les tiges, que els costarà més desfer-se.

Vam recol·lectar ortigues fins que en vam tenir una bossa de la brossa industrial ben plena.

Ja a l’hort una altra vegada, vam omplir el bidons. Primera pregunta important que ens va sorgir: amb quina quantitat d’ortigues s’ha d’omplir els bidons? Doncs tant com puguis, aixafant lleugerament, sempre i quan pugis remenar-ho una vegada hi has afegit l’aigua.

En la web esmentada i que trobareu al final de l’article, comenten que és millor omplir els bidons amb aigua pluvial, i si és de xarxa, deixar-la reposar dos dies perquè en marxi el clor. En el nostre cas vam posar aigua de xarxa sense reposar, la qual cosa potser va retardar unes hores/dies el procés de fermentació.

IMG_20180412_132705

Finalment, havíem de tapar els bidons amb un teixit prou fi com per que no hi entressin insectes que fessin postes d’ous a la barreja, i a la vegada la deixés respirar. En el nostre cas vam utilitzar manta tèrmica.

Vam deixar els bidons a l’ombra (aquesta acció, si els bidons són gaire grans, s’ha de fer abans d’afegir l’aigua, que sinó no els podreu moure…).

La mescla, la vam remenar una vegada cada dia.

Tenim, doncs ara la barreja feta. Comença el festival!

 

IMG_20180414_171114El segon dia les fulles encara es mostren prou senceres, encara no han perdut la forma. Tot just la barreja comença a fermentar.

 

IMG_20180416_125328El quart dia la fermentació ja ha començat amb força. A la dreta teniu un bidó on encara no hem remenat i al de l’esquerra, quan remenem de seguida es cobreix la superfície de bromera.

 

IMG_20180418_115217El sisè dia encara en surt més bromera. Les fulles comencen a desfer-se literalment.

 

IMG_20180419_103508El setè dia les fulles ja no són visibles i només apareix la tija com a material sòlid.

 

IMG_20180420_104920El vuitè dia apareix molta menys espuma. El procés de fermentació va clarament a la baixa. En un o dos dies ja ho podrem colar.

 

IMG_20180425_113048El novè dia al remenar-ho ja no veiem bombolles. Així que amb dues capes de manta tèrmica fem un colador i en colem el contingut.

IMG_20180425_113747

Com diuen al web citat: “Una vegada filtrat, es pot guardar mesos – és a dir tota la temporada – sempre que estigui ben tapat i a l’ombra. Quan en volem fer servir, s’ha de diluir: 1 part a 10 parts d’aigua, si volem regar al peu de la planta; 1 part a 20 parts d’aigua, si volem ruixar les fulles.”

Llegim en un altre web que les seves propietats són:

  • Conté una altra proporció de ferro, vitamines A i C, Molibdè i Vanadi (oligoelements que afavoreixen l’activitat de les bactèries fixadores del nitrògen). També altres components com plata, crom, coure, manganès, calci, magnesi, plom, sodi, níquel i titani.
  • Afavoreix la fermentació i la transformació del compost.
  • Millora la funció fotosintètica augmentant la clorofil.la.
  • Elimina pugons i aranya roja en hortícoles, fruiters i plantes de jardineria.
  • Evita el mildiu de la patata i la clorosi dels fruiters.
  • Remullant les arrels de les plantes en una dilució 1/20, aconseguirem un arrelament més ràpid.

 

De moment, i després de tres aplicacions foliars a les plantes de l’hort i sobretot a les tomaqueres, i tot i tenir aquest estiu tan plujós i humit, el mildiu no ha aparegut… creuem els dit!

 

Fonts consultades:

https://phoenicurus.wordpress.com/2013/05/23/com-preparar-extracte-dortiga/

https://picaronablog.cat/2008/06/pur-d-purn-de-ortiga.html

 

 

Etiquetat , ,

Aigua!

Quin abril i quin mig maig que hem tingut pluviomètricament parlant! Meravellós! Ha plogut molt, i molt bé. Exceptuant les últimes pedregades a la plana de Lleida, que sí que han fet mal, la resta de pluja ha anat caient prou tranquil·lament, hores i hores, neu al Pirineu, aigua a la resta, anar fent, omplint cabals de rius i pantans, remullant superficialment i profunda els boscos, conreus i prats… fa més d’un mes que el reg de l’hort està aturat, no ha calgut fer-ne ús, i les hortalisses contentes, esperant les tones de calor que començaran a caure quan ens sobrevingui l’estiu.

img_20180518_111407.jpg

S’han incorporat al grup de voluntaris la Andrea i la Idoia! A més, venen a col·laborar-hi sense necessitat d’obtenir crèdits de lliure elecció… i aquest altruisme ens agrada i agraïm moltíssim.

Estem en un moment on encara hi ha línies de l’hort acupades per plantes d’hivern, acabant el seu cicle, i ja podem plantar qualsevol fruita (meló, síndria…) o hortalissa d’estiu. Ens trobem doncs amb la necessitat d’alliberar línies per plantar un munt d’espècies d’estiu, i hortalisses d’hivern de les que encara en recol·lectem.

 

 

Com que anem curts d’espai, o al menys així ens ho sembla (amb les ganes de plantar de tot que tenim!), hem fet una prova: suprimir un passadís per plantar-ne tota la seva superfície, utilitzant plantes que tenen una associació favorable o molt favorable segons aquesta taula. Així, vam agafar ravenets per plantar al passadís, ja que tenen un marc de plantació estret, i un cicle de un mes i mig, i albergínies que vam plantar al costat del tub de gota-gota. Amb els ravenets en vam fer planter, de manera que quan els vam plantar ja havia transcorregut un terç de seu cicle, i quan les albergínies els hi comencin a fer ombra, ja els podrem collir.

 

aIMG_20180516_111726

També hem fet planter de mongetes. Com que ha plogut tant, de les que vam plantar directament al terra n’han sortit poques i ho hem reforçat fent-ne planter i protegint-li de la pluja.

aimg_20180516_111333.jpg

Posteriorment ha calgut fer l’estructura amb les canyes perquè s’hi enfilin les mongetes…

 

I parlant d’estructures tutores, n’hem fet també per a tomaqueres, reforçant-les a consciència per si arriben ventades o tempestes d’estiu. Per potenciar que les tomaqueres pugin rectes, ara al principi és el moment en que hem hagut de lligar-les més sovint al tutor.

 

 

Ja hem recol·lectat totes les cebes (algunes d’elles robades per algú, increïble però cert!), porros, cols, col-i-flors, remolatxes, pèsols, faves, carxofes, enciams meravella, roure vermell i batàvia… quilos de menjar pel  Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

aIMG_20180510_101158

aIMG_20180510_110853

 

Seguim comptant també amb la companyia dels usuaris de la Fundació Ramón Noguera… i amb la seva feina traient herbes adventícies i recol·lectant, recollint fulles i posant-les a compostar.

 

aIMG_20180517_115543

 

 

 

Com a curiositat, hem descobert entre les tiges de l’espígol una espècie d’escopinada. Resulta però és que és fruit de l’estratègia que té l’hemípter Philaenus spumarius per protegir el seus ous i evitar que s’assequin. . De fet, el seu nom comú és Escopinades de cucut o babetes.

 

525331165_5184da9f67_b

Els adults d’aquest cercòpid tenen de 5 a 7mm de llargada. Llegim sorpresos que fins i tot els xàfecs més forts estiuencs no aconsegueixen fer caure aquesta baba de les tiges.

 

Fonts consultades:

 

L’hort is in the air…

”Everywhere I look around
Love is in the air
Every sigh and every sound.”

-IMG_20180416_130746

Doncs això, la primavera ha arribat per quedar-se! Amb força i dies de calorades sorprenents, que semblen inclements tot i que la temperatura alta encara no estreny, matinades amb baixes temperatures rècord, pluja abundant i continuada, dies tebis i tranquils, reposats, entotsolats, jornades ronses entre el fred que va i la calor que ve.

Una dita diu: “Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga”. Aquesta vegada sembla que l’empirisme històric d’aquestes frases no s’equivoca, i les formigues de l’hort ens han mostrat que ara si que la cosa era de debò.

 

Insectes i vertebrats aprofiten, doncs, per reproduir-se: tenen no gaires mesos per trobar parella, avenir-se i tenir descendència. Són incomptables, doncs, les mostres d’efecte que trobem a l’hort aquestes setmanes:

 

--IMG_20180412_130020Milpeus Ommatoiulus sabulosus

 

Polls de moro Pyrrhocoris apterus.

 

-IMG_20180423_135123

Bernats pudents Nezara viridula

 

A pocs metres de l’hort, penjant de diversos arbres, seguim veiem el fruit de tanta estima:

-IMG_20180423_132404

Ou de mallerenga carbonera Parus major

 

Més postes i polls de diferents espècies de mallerengues. Ho sabem perquè el niu està bàsicament composat de molsa.

 

Niu de pardal xarrec Passer montanus, compost de petites branques i pinassa.

Entre tanta esplendor, ens ha desagradat veure, però, com les deixalles dels humans poden arribar als llocs més insospitats.

1525464792174

Seguirem narrant la primavera de ben a prop…

 

Fonts consultades:

http://pocamandra.blogspot.com.es/2009/04/milpeus.html

http://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Nezara%20viridula.htm

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/insectes/polldemoro.htm

 

 

 

Balcons i Patis Comestibles

Fa pocs dies, dins la setmana de la salut, a l’hort vam tenir la visita d’un bon grapat de gent. Van venir al  taller pràctic “Balcons i Patis Comestibles”. El va impartir l’Elisabet Sayrach de l’empresa especialitzada El meu Hortet Urbà.

-IMG_20180405_100852

D’una manera francament amena i pràctica, ens va explicar tots aquests temes:

  • Concepte d’hort urbà, podem plantar de tot?
  • Necessitats bàsiques d’una hortalissa
    • Aigua: Com regar i mantenir l’hort
    • Sol: Ubicació de l’hort
    • Terra: Substrats i adobs en hort urbà
  • Jardineres i taules de cultiu: cóm organitzar l’espai disponible? Volum hortalisses
  • Compatibilitats/incompatibilitats
  • Cicle de vida de les hortalisses
  • Mètodes per aprofitar l’espai: fulla a fulla / cicle de vida
  • Hortalisses bàsiques per plantar ara, característiques i particularitats (poda, tutor,…)
  • Llavors

 

Mireu si en va agradar, que hi ha alguna persona de la Unitat de Compromís Social que ja s’ha instal·lat un hort urbà al balcó.

Moltes gràcies Elisabet per aquest taller tant interessant!

L’hort es desvetlla

Com ja sabeu i gaudiu, al mes de març els dies s’allarguen, la temperatura –tot i que aquest any ha fet força fred– es relaxa, i els rajos de sol guanyen empenta; els insectes reapareixen, les nuvolades esdevenen verticals, els ocells canten buscant parella, els arbres treuen els primers brots, i les hortalisses, finalment, desvetllen el seu creixement mandrós.

Mentre les hortalisses es posaven les piles, doncs, hem aprofitat per adobar i treballar amb el motocultor les línies que han anat quedant lliures. En aquest sentit, respecte a unes fileres que fa mesos que havíem plantat, amb cols verdes i coliflors, vam haver de prendre la decisió de si intentàvem aprofitar les poques plantes que tenien un tamany raonable, o treure-les, adobar, treballar i replantar-ne de noves. Vam optar per la segona opció. De vagades és més beneficiós començar de nou amb plantes fresques, que intentar fer créixer hortalisses que han passat un hivern dur, amb l’afectació una pedregada important i, a més a més, l’atac d’ocells.

-IMG_20180315_102411

Com us ho diem! Aquestes fulles rosegades, després de buscar erugues inexistents i cargols imaginaris, vam saber, gràcies a companys hortícoles que ens assessoren, que són produïts per “mossegades” d’ocells. Creiem que, possiblement, la mateixa duresa d’aquest hivern, pot haver afavorit que les aus hagin hagut de buscar més aliments.

Així que els usuaris de la Fundació Ramon Noguera, van retirar l’encoixinat de fulles que vam posar, vam adobar amb la gallinassa de les gallines ponedores dels Ous Gallarets, i vam treballar la terra amb el motocultor.

Vam trobar, que en algunes fulles de les faves hi havia pugó. Vam fer un tractament, doncs, amb bacillus thuringiensis, especialment indicat per a erugues, però també útil per a pugons.

-IMG_20180309_113831

En previsió de la proliferació d’herbes adventícies els propers mesos, vam aprofitar la manca d’altres feines per deixar-ne les fileres plantades de l’hort ben netes. En el cas de les cebes, molt possiblement no caldrà de que les desherbem una altra vegada ja que les collirem abans no faci falta.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera, han aprofitat, també, per treure les fulles de canya de riu que les ventades van deixar disseminades per tot l’hort.

-IMG_20180309_113957

Hem seguit calçant els porros…

-IMG_20180309_114111

..i plantant.

Els enciams han reaparegut, i hem plantant bròquils, faves, cols, alls, més cebes, porros…

-IMG_20180301_1158-4

-IMG_20180301_115815

 

 

Com a curiositat, ens va sorprendre veure aquestes mena de petites entrades de cau de formiga.

-IMG_20180322_121852

Hem sabut , que es tracta de caus d’abella:

“Els nius de les abelles poden ser més o menys complexos i hi ha una gran diversitat de comportaments de nidificació i tipus de nius. En un sentit ampli, les abelles poden dividir-se en espècies amb nius subterranis i espècies amb nius aeris. Els nius subterranis sovint consisteixen en forats en el sòl excavats fent un túnel que pot ramificar-se acabant en una o diverses cel·les de cria. Les abelles prefereixen sòls exposats al sol per a la construcció d’aquests nius.”

-IMG_20180323_1134022

Llegim també:

Al nostre planeta hi ha més espècies d’abelles que de mamífers, ocells, rèptils i amfibis junts. D’aquestes 20.000 espècies, el 75% són solitàries. “El món de la pol·linització va molt més enllà de les abelles de la mel i, generalment, no se n’és conscient” adverteix l’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano. I afegeix “si parlem d’organització, només un 10% de les abelles de tot el món són veritablement socials, com les abelles mel·líferes. Pràcticament tota la resta són abelles solitàries, i tenen comportaments molt variats entre elles”.

 

L’Hivern-hivern, amb primaveres..

Aquest hivern el temps ens té sorpresos. Si bé està fent el fred que s’espera d’aquestes dates, ens hem trobat que de sobte, sobretot sortint del Nadal, la temperatura va pujar a nivells primaverals.

Parlant amb pagesos, aquestes altes temperatures els hi han fet malbé productes com els tomàquets de penjar, o les cebes, hortalisses que es poden conservar tot l’hivern tot i que es recol·lectin a la tardor.

També ens vam trobar que a finals de gener, el campus de Montilivi va ser afectat per una forta pedregada, que malmetre de manera important les fulles de les hortalises que teníem ja crescudes, i va obligar a replantar diverses files que la tempesta havia agafat amb les plantes molt petites encara.

1IMG_20180111_105102

A la fotografia, el que va quedar d’una fulla de bleda verda… pobra!

 

Com ja us hem explicat en altres post, vam treure una gran quantitat de canyes de riu (Arundo donax) del marge sud-est. Les vam netejar de branques, les vam separar en funció de la seva longitud les vam emmagatzemar separades del sòl perquè no les malmeti la humitat.

Finalment, i després de demanar els ajuts pertinents, vam cremar les branques un dia en que la direcció enviava la fumarada cap al bosc, i  no cap el campus.

1IMG_20180201_113621

 

Donat que vam acabar l’adob que teníem consistent amb fems de vedella, vam haver de buscar-ne de nou. Vam contactar doncs amb una granja de gallines que produeixen ous ecològics, Ous Gallaret.

1IMG-20180226-WA0009

D’aquest explotació ens va sorprendre molt positivament el tracte que reben aquestes gallines ponedores. Ens explicava en Jack, qui va crear i porta la granja, que la productivitat de cada gallina (número de postes) és inferior a les granges convencionals, entre d’altres coses perquè les gallines arriben a tenir una edat molt superior, més del doble, abans de ser sacrificades. Una gallina ponedor d’una granja convencional arriba a les 70 setmanes d’edat.1IMG-20180226-WA0003

A Ous Gallaret hi vam veure un respecte real cap a les gallines ponedores, intentant trobar un equilibri entre les necessitats dels pagesos i les dels animals que satisfacin, en la mesura del possible, les dues parts. Més enllà de les exigències del CCPAE, les gallines són tractades tenint en compte, també, les seves necessitats.

La gallinassa és un dels millors adobs que hi ha, i sí a més la font són gallines l’alimentació de les quals són aliments ecològics, podem dir que comptem amb un adob d’altíssima qualitat.

Amb l’ajuda del Paul i el Jordi de la Fundació Ramon Noguera i del Nil, becari de l’Oficina verda, vam netejar tot un espai (“lot”) de la granja. Amb pales vam omplir un remolc, que després vam descarregar a l’hort Ecosolidari.

Amb aquesta gallinassa, doncs, vam adobar a consciència el terreny que volíem treballar, vam remoure-la i barrejar-la amb la terra.

Últimament hem plantat:

Enciams meravelles, llargs i roure vermells, cols, bròquils, remolatxes, faves i porros.11IMG_20180208_123018

Per afavorir-ne el creixement i evitar que el fred (fins a -6 ºC ) els afecti, vam comprar manta tèrmica que hem col·locat a les plantacions noves esmentades i a les carxoferes, que estan patint molt les baixes temperatures.

Amb els usuaris de la Fundació Ramón Noguera hem seguit recol·lectant les (poques) hortalisses que hem pogut obtenir.

1IMG_20180222_105002

12

Ja se sap que a l’hivern els horts produeixen a un ritme molt inferior a l’estiu… Així que ja tenim ganes que augmentin les hores de sol i l’escalforeta!

 

Com a curiositat, us expliquem que ja s’han començat a ocupar alguna de les 60 caixes niu que vam posar. Segurament els habitants de la caixa niu de la fotografia sigui una Pardal comú o xarrec (passer domesticus o montanus, respectivament).

1IMG_20180221_095815

En altres caixes hi hem vist mallerengues carboneres traient mirant-ne l’interior encuriosides.

De moment, de les 60 caixes, s’ha trobat algun tipus de mostra de presència (excrements, branques, fullaraca) d’un ocell en 18 d’elles.

Especial caixes niu

Finalment, poc abans que la universitat tanqués per les vacances de Nadal, es van acabar de conformar les 60 caixes nius. Calia córrer ja que l’hivern s’acaba i és en aquesta època que els ocells comencen a entrar i a les caixes per refugiar-se del fred de les nits, o bé senzillament hi entren momentàniament per familiaritzar-la. Val a dir i subratllar, les hores esmerçades en la construcció de les 60 caixes per els estudiants de  l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, un temps dedicat a aquesta causa sense cap més lucre que la gratificació personal.

Així que quan el fred era intens, es van penjar les caixes a, literalment, tot el campus de Montilivi, seguint unes distàncies mínimes de 25 metres entre una i altra. A l’hora de col·locar-les, també s’ha de tenir en compte que:

  • El forat d’obertura de les miri al sud.
  • L’altura en que es troben les caixes sigui similar en totes, entre 3 i 4 metres.
  • El forat d’entrada de la caixa no estigui a prop de cap branca que pogués servir a un possible depredador per entrar-hi.

 

Donat que el forat d’entada de les caixes té un diàmetre de 35mm, les espècies d’ocells que creiem que hi niaran, amb una incidència de major a menor és:

 

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal comú

Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.  És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.

El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.

Resident comú arreu del territori, especialment lligat a nuclis urbans. Menja llavors, fruita, insectes, pa.

 

Pardal xarrec (Passer montanus)

Pardal Xarrec

El pardal xarrec tot i ser un ocell habitual, no ho és tant com el pardal comú. A diferencia del pardal comú o del pardal de passa (Passer hispaniolensis), el pardal xarrec no presenta dimorfisme sexual. Es diferencia dels altres pardals per tenir una taca negra a la galta, que veiem clarament a la imatge. El pardal xarrec viu sobretot en terrenys agrícoles, sense ser tan urbà com el pardal comú. Sovint a l’hivern s’integra en estol mixtos amb d’altres espècies d’ocells

 

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallarenga carbonera

Resident comú arreu del territori, llevat dels boscos subalpins del Pirineu, on és absent en bona part i només penetra de forma local, i de les zones més desforestades, on no es troba per manca d’hàbitat. Menja insectes, llavors i fruits.

 

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallarenga blava

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més desforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot. Menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes. Les cries mengen erugues. Té per tant, uns gustos alimentaris molt favorables pel que té un hort.

 

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Mallarenga emplomellada

Resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Manca només en les zones desforestades de la depressió de l’Ebre, i en alguns punts amb menys cobertura forestal o del litoral.

 

Les caixes es van distribuir, de manera que la meitat, 30, es localitzin en zones totalment antropitzades, i l’altre meitat en boscos també pertanyents al campus de Moltilivi de la UdG; zones antropitzades també però amb una molt menor incidència.

Així, en el plànol que segueix, és veuen els 3 boscos (zones poc antropitzades) i les línies d’arbres de dins del campus (zones totalment antropitzades), on hi ha penjades les caixes.

Plànol

L’estudiant Joan Martell realitzarà el seu Treball Final de Grau de Biologia, com vam dir, estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa, l’afectació dels medis antropitzats en les activitats dels ocells, si afecten a la seva nidificació, en alimentació, el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

Aquestes caixes, també serviran per fer altres estudiants, en altres anys, realitzin altres TFGs sobre molts altres aspectes al voltant dels ocells i la seva biologia.

To be continued…

 

Volem agrair l’inestimable col·laboració d’en Nil Antonin Estivill en la redacció d’aquest article.

Fonts consultades:

http://www.ornitologia.org/ca/