Especial caixes niu

Finalment, poc abans que la universitat tanqués per les vacances de Nadal, es van acabar de conformar les 60 caixes nius. Calia córrer ja que l’hivern s’acaba i és en aquesta època que els ocells comencen a entrar i a les caixes per refugiar-se del fred de les nits, o bé senzillament hi entren momentàniament per familiaritzar-la. Val a dir i subratllar, les hores esmerçades en la construcció de les 60 caixes per els estudiants de  l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, un temps dedicat a aquesta causa sense cap més lucre que la gratificació personal.

Així que quan el fred era intens, es van penjar les caixes a, literalment, tot el campus de Montilivi, seguint unes distàncies mínimes de 25 metres entre una i altra. A l’hora de col·locar-les, també s’ha de tenir en compte que:

  • El forat d’obertura de les miri al sud.
  • L’altura en que es troben les caixes sigui similar en totes, entre 3 i 4 metres.
  • El forat d’entrada de la caixa no estigui a prop de cap branca que pogués servir a un possible depredador per entrar-hi.

 

Donat que el forat d’entada de les caixes té un diàmetre de 35mm, les espècies d’ocells que creiem que hi niaran, amb una incidència de major a menor és:

 

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal comú

Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.  És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.

El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.

Resident comú arreu del territori, especialment lligat a nuclis urbans. Menja llavors, fruita, insectes, pa.

 

Pardal xarrec (Passer montanus)

Pardal Xarrec

El pardal xarrec tot i ser un ocell habitual, no ho és tant com el pardal comú. A diferencia del pardal comú o del pardal de passa (Passer hispaniolensis), el pardal xarrec no presenta dimorfisme sexual. Es diferencia dels altres pardals per tenir una taca negra a la galta, que veiem clarament a la imatge. El pardal xarrec viu sobretot en terrenys agrícoles, sense ser tan urbà com el pardal comú. Sovint a l’hivern s’integra en estol mixtos amb d’altres espècies d’ocells

 

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallarenga carbonera

Resident comú arreu del territori, llevat dels boscos subalpins del Pirineu, on és absent en bona part i només penetra de forma local, i de les zones més desforestades, on no es troba per manca d’hàbitat. Menja insectes, llavors i fruits.

 

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallarenga blava

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més desforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot. Menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes. Les cries mengen erugues. Té per tant, uns gustos alimentaris molt favorables pel que té un hort.

 

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Mallarenga emplomellada

Resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Manca només en les zones desforestades de la depressió de l’Ebre, i en alguns punts amb menys cobertura forestal o del litoral.

 

Les caixes es van distribuir, de manera que la meitat, 30, es localitzin en zones totalment antropitzades, i l’altre meitat en boscos també pertanyents al campus de Moltilivi de la UdG; zones antropitzades també però amb una molt menor incidència.

Així, en el plànol que segueix, és veuen els 3 boscos (zones poc antropitzades) i les línies d’arbres de dins del campus (zones totalment antropitzades), on hi ha penjades les caixes.

Plànol

L’estudiant Joan Martell realitzarà el seu Treball Final de Grau de Biologia, com vam dir, estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa, l’afectació dels medis antropitzats en les activitats dels ocells, si afecten a la seva nidificació, en alimentació, el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

Aquestes caixes, també serviran per fer altres estudiants, en altres anys, realitzin altres TFGs sobre molts altres aspectes al voltant dels ocells i la seva biologia.

To be continued…

 

Volem agrair l’inestimable col·laboració d’en Nil Antonin Estivill en la redacció d’aquest article.

Fonts consultades:

http://www.ornitologia.org/ca/

 

 

Anuncis

L’hort al ralentí

 

IMG_20171130_1003341

Fa un fred que pela! Hi ha zones de l’hort, les més obagues, que en prou feines es descongelen en tot el dia.

IMG_20171204_105029

Les hortalisses redueixen el seu creixement vegetatiu al mínim, i les collites per La Sopa disminueixen ostensiblement.

IMG_20171130_104714

És època de fer neteja, canvis en la distribució de les zones de l’hort, com per exemple el canvi d’emplaçament dels compostadors, adobar el terreny, planificar la primavera, arrancar canyes i preparar-les per ser utilitzades…

IMG_20171116_112936

De fet, la primera fredorada una mica seriosa que vam tenir, acompanyada de vent, ens va deixar les pebroteres així, pobres:

Excusa perfecte per plantar cols, xicoines, escaroles, bròquils, bledes, més cebes… Com que amb la humitat que hi ha i el fred que fa el sòl ja està preu humit, les noves línies que plantem les raguem a ma, i en molts casos, (a l’hivern clar!) no cal pensar més en el reg.

IMG_20171116_113111

L’hort s’ha alentit de tal manera, que fins i tot tenim temps de desherbar manualment i bucòlica les cebes, i de treure les fulles inferiors de les cols de Brussel·les. Les cebes de tots els cultius que tenim, és amb diferència la que té un marc de plantació més dens, i que més laboriós n’és el desherbatge.

 

Com a curiositat, aquestes setmanes hem començat un projecte que ens fa molta il·lusió. Des de la Oficina Verda i, per tant, de la Unitat de Compromís Social, juntament amb el suport i compromís de l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, es penjaran unes 60 caixes niu al campus de Montilivi. Les caixes seran del tipus GACO 2000, un disseny senzill i molt efectiu creat pel Grup d’Anellament Calldetenes-Osona, que utilitza llistons de palets reciclats. El diàmetre de l’orifici d’entrada l’hem fet de 35mm, de manera que preveiem que hi entrin pardals comuns (passer domesticus), pardals xarrecs (passer montanus), mallerengues carboneres (parus major) i mallerengues blaves (cyanistes caeruleus), majoritàriament.

 

Amb aquest actuació pretenem afavorir que la població de les espècies esmentades augmenti al campus de Montilivi (la quantitat de pardal comú, per exemple, ha disminuït dramàticament a Europa els darrers anys), i a la vegada servirà perquè l’estudiant Joan Martell faci el seu Treball Final de Grau de Biologia estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa. Altre paràmetres a comparar serà el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

To be continued…

 

 

Etiquetat , , , , , , , ,

L’hivern de cop

Moltes coses! Hem fet un munt d’activitats des de la última entrada.

Per començar, tenim un altre voluntari, en Biel, que ha arribat amb molta energia.

Vam acabar de retirar totes les canyes que privaven el pas del sol a una bona àrea d’hort. Vam treure totes les fulles de la bleda, molt afectades de Cercospora (Cercospora beticola), i les vam tirar al compostador per aprofitar-les, però sobretot per allunyar-ne aquest tipus de fongs de les plantes.

 

Aquest és un d’aquells casos on es veu clarament que, en agricultura ecològica, si pots modificar les condicions ambientals, en aquest cas l’excés d’humitat per la falta de sol,  no és necessari utilitzar cap producte fitosanitari. Ara mateix les bledes ja no n’estan afectades i en tornem a collir.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera van fer una gran feina acumulant les canyes arrencades i amuntegant-les a un costat de l’hort. També van netejar-lo de les fulles caigudes per la ventada que va fer el dilluns 6. Un treballador de la mateixa fundació va passar la desbrossadora de fils per els passadissos i les vores de l’hort canviant-li l’aspecte.

 

Vam arrencar les tomaqueres i l’estructura de canyes que els suportaven. Com que tenim intenció de fer-ne planter l’any que ve, hem agafat les llavors de la varietat cor de bou i de ramell, les hem dipositat sobre paper de diari, i quan tot plegat quedi ben assecat ho posarem a un sobre i fins l’any que ve.

 

Vam veure també que els compostadors, sobretot a l’estiu però també a l’hivern, se’ls assecava l’interior, tot i afegir-hi aigua sovint. Així que els estem movent de lloc, a una zona més ombrívola. Els hi em fet un petit terraplè agafant espai a dels marges. Ara que l’hort alenteix el ritme, i les herbes adventícies afluixen el seu creixement, (afortunadament!), tindrem més temps per fer aquesta feinada.

 

Hem començat a muntar l’estructura que aguantarà la xarxa on enredarem els pèsols que vam plantar, i l’entramat de canyes on lligarem les faves.

 

I com no podria ser d’una altra manera, hem seguit entregant setmanalment hortalisses al Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa. Hem pogut afegir coliflors verdes i blanques, i unes escaroles i xicoines curiosament enormes.

 

I aquí una foto de les voluntàries de l’hort en una aturada de la feina, que no tot és productivitat i hortalisse. També hi ha temps per explicar-nos la vida i els exàmens…!

IMG_20171109_120623

Com a curiositat, aquesta última setmana hem vist la primera cotxa fumada (phoenicurus ochruros). A Catalunya, a l’estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, i com ja vam dir que fa el pit-roig, a l’hivern baixa cap a la cotes baixes. Ocell que fa uns 14 cm de llarg. El mascle és de color negrós i la femella és de color marronós gris fosc. La cua és vermellosa, com oxidada. El bec i les potes també són foscos. Menja insectes, aranyes, fruits i llavors.

Cotxa fumada

 

Fonts consultades

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/cotxafumada.htm

Foto de http://wikifaunia.com/aves/colirrojo-tizon/

Inestimable https://ca.wikipedia.org/wiki/

La tardor tardana

Gràcies al  motocultor que ens deixen els jardiners de la Fundació Ramon Noguera, hem pogut treballar la terra comme il faut*. Quan l’utilitzem ens agrada que la terra estigui humida, ni seca ni negada. Intentem, també, que les pales del motocultor arribin a una profunditat que l’eix d’on surten les pales no s’arribi a veure mentre aquestes giren. Aconseguim així una profunditat de 20 a 30 centímetres.

IMG_20171016_114712

Abans però vam estar escampant fems de vaca i gallinassa absolutament carregats de cucs de terra. No havíem vist mai tants cucs junts! El cas és que d’aquesta manera, a més d’aportar matèria orgànica al sòl, hi aportem també els  animals que la transformen. A la vegada, aquestes curioses i imprescindibles criatures espongen el sòl i els seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica.

Algunes desenes de cucs els vam distribuir als 6 compostadors per augmentar-ne la població.

Hem vist que les bledes comencen a tenir una afectació important de Cercospora (Cercospora beticola), que es mostra en forma de petites taques a les fulles. Un dels motius de l’aparició d’aquesta fong és la humitat. Al marge sud-est de l’hort hi teníem una paret de canyes (arundo donax) que impedia que els rajos de sol arribessin a un segment important del terreny que ocupa. De manera que les hem tret.

Val a dir que aquesta planta es troba en el grup de 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món. A més a més, en seran molt útils per quan haguem pujar alguna estructura ara que haurem de plantar els pèsols.

 

Aquí la collita d’aquestes setmanes amb la incorporació de la remolatxa, les xicoines (enciam d’hivern) i les escaroles com a novetats.

 

Com a curiositat, hem sabut que el cuc de terra pot i viure més de cinc anys. Tot i això, arriben a la maduresa sexual a les poques setmanes de néixer. Són hermafrodites, ovípars, la seva fecundació és externa i soles posar uns 15 ous de tirada. La incubació dels ous dura unes 2 o 3 setmanes. Respiren per la pell que ha d’estar sempre humida. La seva temperatura corporal és de 19 ºC. Poden arribar a ingerir el 90% del seu pes en un dia.

nicodrilusmini

 

 

Fonts consultades:

*Correctament

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Ha arribat la tardor

Aquesta setmana hem continuat amb la feina a l’hort Ecosolidari de la UdG amb la incorporació com a voluntària de la Marina.

Hem arrencat les carabassoneres ja que el seu rendiment començava a ser molt minso desprès d’haver-nos obsequiat amb caixes i caixes d’enormes carbassons. Així que com que ocupaven molt espai,  i ja donaven poc, hem netejat les línies que aviat ocuparan plantes de tardor i hivern.

El dijous vam agafar les hortalisses pel  Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

Hem seguit plantant al terreny on hi havia les carxoferes. Hem plantat enciam batàvia i meravella, porros, bledes i espinacs a un total de tres línies de reg.

Prèviament però vam haver de passar el motocultor, regularitzar el terreny, estirar les línies de gota-gota, i plantar els plançons.

 

Com ha curiositat, hem sentit els primers pit-roig (Erithacus rubecula) d’aquest any. El seu reclam és molt críptic i “fàcil” d’identificar. A aquesta espècie d’ocells no els agrada gaire la calor sufocant així que quan comença a fer una mica de fresca baixen ràpidament a cotes més baixes a passar la tardor i l’hivern*. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys. En català també l’anomenen barba-roig, rupit, reiet al País Valencià, reientí, reientinc o piquet roget**.

ErithacusRubecula

*http://www.sioc.cat

*Inestimable Vikipèdia

 

 

 

 

 

 

 

Comencen les primeres voluntàries del curs 2017-2018

Aquest dijous han començat el voluntariat la Imane, la Celia i la Mireia.

Com que el dijous és el dia en que normalment venen els del Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa a recollir les hortalisses, el primer que vam fer va ser collir-les.

Les carabassoneres comencen a notar la baixada de temperatura i el decreixement d’hores de sol i aquesta setmana ens han proporcionat molts menys quilos de carbassó. En canvi, però, les bledes que vam plantar fa un mes i mig ja estan on fire i ja fa dues setmanes que n’omplim caixes. També estem agafant enciams meravella i roures vermells, alguns tomàquets (tot i que a que a aquestes alçades de l’any els costa madurar), els últims cogombres i un bon munt de pebrots.

Amb els usuaris de la Fundació Ramón Noguera vam acabar d’esbrollar i lligar les tomaqueres, vam treure males herbes als últims enciams plantats, i vam netejar les carabassoneres de les fulles més afectades de cendrosa o oïdi, causat per l’espècie Podosphaera fusca.

 

Com a curiositat, mentre collíem enciams va aparèixer aquest llamp d’eruga, d’uns 7 o 8 cm de llarg.

IMG_20170921_110056

Després de preguntar-ho a especialistes, i de buscar-ne informació al bloc elmondelespapallones.blogspot.com.es, hem sabut que és de l’espècie anomenada borinot de les corretjoles o borinot gris (agrius convolvuli), una papallona nocturna. Hem sabut també que: “El Borinot gris és l’esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l’Europa meridional, fent uns 8 cm del cap a la punta de la cua, amb una envergadura d’uns 14 cm.”

Fotografies tretes de la viquipèdia

 

Etiquetat ,

L’hort durant l’estiu

Aquest estiu hem seguit treballant a l’hort. Els carbassons no fan vacances!

Les feines principals que hem dut a terme són: manteniment i collita del que ja estava plantat, recol·lecció del material necessari per omplir els compostadors, i plantació de les hortalisses per la tardor. Anem a pams…

Com sabeu, a l’estiu, les plantes silvestres o herbes adventícies, altrament dit “males herbes” , juntament amb les hortalisses, acceleren el seu creixement. Així que una feina que ocupa una gran part del temps en un hort ecològic, consisteix en arrancar (d’arrel!) aquestes plantes.

Així mateix, amb els usuaris de la Fundació Ramón Noguera hem seguit collint aliments pel Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

Durant aquests mesos, doncs, calia aprofitar la gespa que l’equip de jardiners ha seguit tallant. Per aconseguir un bon adob, i que aquest es faci amb el menor temps possible, hem de mesclar material orgànic de diferents característiques. Així, a grans trets, vam mesclar  l’herba esmentada amb els branquillons d’un panell de varetes de bruc natural, algun tros de canya esmicolada, i la resta de matèria orgànica que genera l’hort. Ara tenim els sis compostadors plens fins a dalt, i un bon grapat de cucs i bacteris treballant-hi.

Com hem dit hem seguit plantant-hi hortalisses.

Primer de tot vam preparar el terreny. Vam haver de regar abundantment el terreny molt eixut després de tant mesos sense ploure amb ganes, vam esmicolar les herbes adventícies i les carxoferes amb la desbrossadora, vam escampar fems de vaca i gallinassa, i vam treballar la terra amb el motocultor.

Finalment vam fer dues plantacions, amb tres setmanes de diferència per escalonar-ne la collita. La primera, a principis d’agost, va ser d’enciams de roure vermell i meravella, remolatxa, bròquil verd i blanc, i bledes. En la segona vam plantar les carxoferes que ens acompanyaran els pròxims 3 anys (és una hortalissa triennal) i també col de Brussel·les, escarola, xicoina, coliflor, col verda, enciam meravella i roure vermell i bleda.

Etiquetat , ,

Últims dies del curs!

Ja han arribat els últims dies del curs! Toca finalitzar les tasques de l’hort del curs 2016-2017. Tot i els problemes diversos que hem patit hem al llarg dels últims mesos podem concloure que ens hem sortit prou bé i hem acabat deixant un hort sa, amb una diversitat important d’hortalisses i plantes i net de males herbes i possibles plagues.

Durant els últims dies ens hem dedicat a fer tasques de manteniment de l’hort. Ja sabem que les plantacions d’estiu donen més feina, sobre tot les tomaqueres i la neteja constant de males herbes. Gràcies a l’ajuda dels nostres amics de la FRN i els voluntaris de la UdG hem pogut mantenir net l’hort de males herbes que poden causar problemes a les hortalisses recentment plantades.

Per altra banda també ha tocat lligar les tomaqueres ja que gràcies al bon temps estan creixent, com la majoria del planter de l’hort, a una velocitat increïble. Igual que les tomaqueres ha tocat lligar i entutorar els pebrots.

Per altra banda hem fet unes tasques que eren impresicindibles fer abans de marxar a l’agost, el reforç d’algunes estructures de l’hort. La nova pèrgola, un nou dipòsit per recollir l’aigua de pluja, les portes de les entrades o les tanques que marquen el perímetre de l’hort necessitaven alguna reforma. Gràcies a en Raül i a la seva empresa Esfèric hem pogut dotar de reforços de fusta algunes d’aquestes estructures.

Deixem aquest curs amb una feina ben feta, aprenent noves característiques de l’agricultura de la nostre zona, noves tècniques i pràctiques agrícoles basades en la sostenibilitat i l’agricultura ecològica i també, com sempre, tot practicat en un ambient social i voluntari que dóna un valor afegit molt positiu a l’activitat.

Fins al curs que ve!

Etiquetat , , , , ,

Recuperació de la pedregada i noves tasques de l’hort!

La gestió d’un hort és el que té; t’exposes a la climatologia i depens del bon temps per a que tot surti el millor possible. En aquest cas no va ser així, el divendres 30 de juny va caure un important ruixat (50 mil·límetres en mitja hora) seguit d’una extraordinària pedregada que va acabar de rematar el planter que vàrem plantar el mateix dia. Evidentment l’hort va quedar fet un nyap i pràcticament, veient les conseqüències, vàrem haver de començar pràcticament de nou.

 

Tot i aquesta mala passada al cap d’una setmana ja estàvem plantant de nou. Nou planter, nova ajuda dels usuaris de la Fundació Ramón Noguera i un nou esforç dels voluntaris de la UdG. Aquest treball en equip va permetre que només 7 dies després del mal temps l’hort semblés com si no hagués patit mai una pedregada!

Un cop feta la plantació els voluntaris de la UdG es van dedicar a muntar totes les estructures de canya necessàries per a les noves plantes. No oblidem que tant els cogombres com les tomateres o les pebroteres necessiten d’aquestes estructures per créixer sense problemes.

 

Aprofitant que la brigada de jardineria de la FRN ens portava gespa recent tallada i que ja teniem el planter ben col·locat a l’hort també vàrem aprofitar per dipositar el “mulching”. Gràcies a l’ajuda tant de voluntaris de la UdG com d’usuaris de la FRN aquesta feina que podia costar diversos dies a fer-se es va completar en un sol matí!

 

 

 

Al mateix temps que dipositàvem el “mulching” també preparàvem una part de la segona meitat de l’hort per plantar cogombres i carbassons. Per sort, gràcies als ruixats de les últimes setmanes, la terra estava en unes condicions òptimes per ser llaurades i en un únic dia ho vàrem poder acabar. Una passada amb la desbrossadora, una passada de motocultor, l’aplanament del terreny i la col·locació de les gomes de reg i el terreny està llest per plantar!

 

Tot i la mala sort d’enganxar una forta pedregada i un ruixat puntual però massa intens just el dia que vàrem fer la primera plantació de les hortalisses d’estiu ha passat poc més d’una setmana i no només hem recuperat allò que es va fer mal bé si no que encara hem avançat més la feina de l’hort! Desbrossar, llaurar, plantar, regar, fer estructures de canya, dipositar el “mulching” i moltes altres feines en un temps record! Gràcies a tots.

Etiquetat , , , , , ,

Preparació del terreny, plantació i més feines d’estiu

Durant les últimes setmanes no ens hem avorrit gens a l’hort, tot al contrari. Amb l’arribada de la calor, el final de la collita d’hivern i la nova temporada d’hortalisses d’estiu ens ha tocat preparar tot el terreny per començar a plantar el nou planter.

Una de les feines més dures que hem hagut de fer durant les últimes setmanes ha estat llaurar la terra en unes condicions poc òptimes. L’extrema sequera d’aquests dies, la falta de pluja i les altes temperatures han fet que el sòl estigués totalment compactat, endurit i en unes condicions molt difícils per llaurar. Tot i així, degut a que el temps se’ns tirava a sobre ens hem vist obligats a utilitzar el motocultor durant diversos dies per poder llaurar part de l’hort. Amb l’ajuda de tots els voluntaris disponibles de la UdG hem anat llaurant a mesura que obríem la terra amb aixades i forques i estovàvem gràcies al reg.

 

Un cop llaurada i remoguda tota la terra hem procedit a aplanar el terreny amb rasclets. D’aquesta manera, al posar les gomes de reg, tot quedava anivellat i evitàvem problemes amb el reg gota a gota. És molt important col·locar bé les gomes del reg ja que són les guies que farem servir a l’hora de plantar.

Una altre de les feines importants que hem hagut de fer els últims dies és la neteja del solar on avoquem les plantes sobrants. Canyes, restes del planter, branques, fulles, herba o troncs són algunes de les restes vegetals que amb la calor de l’estiu s’assequen i es converteixen en un focus de risc d’incendis. D’aquesta manera hem netejat tota la zona i gràcies a la brigada de jardinera de la FRN, que han vingut amb camió, hem pogut retirar tota la vegetació.

En relació amb la collita finalment hem pogut recol·lectar els alls que vàrem plantar a principis de novembre!. Després de tants mesos netejant-los de males herbes, amb l’arribada de la calor, vàrem procedir a tallar el reg, nuar els talls i esperar uns dies a que s’assequessin.  Un cop secs els vàrem arrancar, preparar i col·locar en caixes per enviar-los a la Sopa.

 

Per últim, un cop teníem el terreny remogut, anivellat i amb el reg col·locat hem procedit a plantar. En concret aquest cop, i pel mes en que ens trobem, hem plantat mongetes de mata baixa, enciams, tomàquets, alfàbrega i pebrots. Gràcies, com sempre, als usuaris de la FRN i als voluntaris de la UdG hem pogut fer la plantació en un sol matí! La bona feina dóna els seus fruits.

El primer que fèiem era fer els forats corresponents en paral·lel a les gomes de reg amb canyes aprofitant que, al llaurar la terra, el terreny estava en condicions òptimes per poder fer-ho. Un cop fet el forat procedíem a introduir-hi fems com a adob ric en nitrogen.

Un cop preparat el lloc de plantació hem procedit a introduir tot el planter dividit en línies i deixant els espais necessaris entre elles. És molt important afegir un bon reg un cop plantat.

Etiquetat , , ,
Anuncis