Nou furt a l’hort

Ens han tornat a entrat a robar a l’hort!

Quasi 15 enciams, tots els tomàquets madurs, un número difícil de saber de carbassons i carbasses cacauet…

IMG_20190716_122225

Volem tornar a pensar que ho ha fet gent necessitada i que per tant, la idiosincràsia del projecte ho compensa, però la il·lusió de proveir d’aliments el Centre d’Acollida la Sopa, cosa que no podrem fer aquesta setmana, ens queda prou tocada…

IMG_20190716_122242

Seguim!

Continua el festival

Ara que les hores de sol fan dels dies els més llargs de l’any, la calor cau amb el pes de tones i el reg l’hem intensificat, a l’hort hi ha una festa del creixement vegetal inassolible. En aquest cas, de vegades ens hem d’agafar fort a la màxima en horticultura que diu “un hort no ha de ser bonic, ha de ser pràctic”, és a dir, hi ha moments en que hem de prioritzar el manteniment i desherbatge de les línies, i deixar allò que no és estrictament necessari per el funcionament de l’hort per una època més tranquil·la i amb menys feina. Així, l’alçada selvàtica de les herbes dels marges i talussos de l’hort, el desherbatge escrupolós de línies que han de ser collides aviat, el desherbatge de línies en les que en aquest moment no hi ha cap cultiu… aquestes són feines que podem obviar sense sentir-nos gaire culpables.

Hem fet algunes modificacions en el reg gota-gota. Una i bastant important consisteix en fer dos recs –en compres d’un- durant el dia. Així, hem programat el reg automàtic per realitzar un primer reg a les 6 de la matinada, de maner que quan la calor incrementa les plantes tenen d’on agafar la humitat, i l’altre és a les 6 de la tarda, moment en que les plantes han estat sotmeses a molta calor, i que es poden refer per passar la nit fortes.

L’altra modificació ens obliga a realitzar regs de suport als plançons acabats de plantar durant quatre o cinc dies, cada dia, per ajudar-les a arrelar. Aquesta és una opció quasi obligada, ja que si no es fa així, ens arrisquem a que una bona proporció de plantes s’assequin. Va també molt bé que el sòl en el que plantem ja estigui regat prèviament a la plantació dels plançons, sobretot en les línies de plantació en que hi ha dues línies d’hortalisses com en el cas dels enciams, les cebes, les bledes o els apis.

Collites i feines d’estiu

Les temperatures, encara prou agradables, ja comencen a fer olor d’estiu.

IMG_20190522_132706

És el moment en que hem d’aprofitar que el metabolisme de l’hort encara no s’ha desencadenat, i realitzar les feines de preparació de la feinada que s’acosta. A l’estiu, la producció de les diferents hortalisses augmenta moltíssim si ho comparem amb els mesos anteriors, i un enciam que a l’hivern necessita quatre mesos per creixa a empentes i rodolons, a l’estiu amb un més i mig pot estar apte per ser collit.

IMG-20190515-WA0038

I justament amb les hortalisses, les ditxoses herbes adventícies es sumen al festival, hi ens faran anar de corcoll si no les tenim mínimament controlades i actuem amb certa anticipació. Tot i així, en agricultura ecològica, hem de saber que la gestió de les herbes adventícies ens ocuparà un percentatge important del temps que estiguem a l’hort, i més val no deixar que es facin gaire grans si no volem que suposin un problema de competència per les hortalisses plantades.

IMG_20190502_122432

És temps també per plantejar-se quins cultius vols plantar ara que les hortalisses d’hivern són o seran collides en poques setmanes.

En el cas de l’hort Ecosolidari hi hem tingut, per exemple, 8 línies de faves. Tot i estar plantades amb dos mesos de diferència, 4 a principis de novembre i 4 a principis de gener, han arribat a la maduresa i per tant ens han proporcionat faves quasi a la vegada, ja que com hem comentat una pila de vedades, les hortalisses que no estan a dins d’un hivernacle a l’hivern amb prou feines tenen recursos per sobreviure. Aquest any però hi ha hagut un grup de rosegadors, del tamany dels ratolins, que ens han danyat un número important de faves, de manera que la collita ha estat bastant fluixa si ho comparem amb l’any passat.

Així doncs hem fet últimes collides i hem arrencat un munt de línies de diferents espècies com les faves, els porros, algunes de col-i-flor, algunes cols arrissades. En les files que havíem fet mulching i aquesta matèria vegetal encara veiem que la podem reciclar, l’hem retornat a l’acopi de fulles i herbes seques.

IMG_20190528_105720

A més dels 50 enciams setmanals, hem plantat tomaqueres, carbasses cacauet (per primera vegada!), carbassons, pebrots…

Les carbasseres són plantes cucurbitàcies rastreres que, com ja us vam explicar, generalment ocupen molt de terrenys. És per aquest motiu que les vam plantar a una de les files dels extrems de manera que tinguessin espai per créixer encara que ocupessin una mica de camí. I per aquesta capacitat d’ocupar espai, precisament, en vam plantar només 5 en una fila. Per ara aquest és el marc de plantació més ampli amb que hem plantat.

IMG_20190528_111450

Hem polvoritzat les incipients plantes de tomàquet amb caldo d’ortiga diluït, recordem, amb una proporció d’una part de caldo i 20 d’aigua, (si l’aplicació és foliar), per donar vigor a les plantes ara que comencen a fer arrel, i per mantenir a distància a possibles plagues com els sempre presents pugons. D’aquesta manera donem també temps als enemics naturals del pugó a reproduir-se en un número suficient per ser prous si apareix alguna plaga important.

IMG-20190515-WA0035

Collim els primers carbassons, encara petits i, curiosament, els primers de cada planta, deformes.

Les carxoferes, molt malmeses com us hem explicat per dues nits de molt baixes temperatures que hi va haver a l’hivern, on es va assolir la temperatura de -7,8 ºC, tot just ara comencen a fer carxofes escadusserament.

Les cols i des col-i-flors ara sí que augmenten el tamany, i ja n’hem collit forces.

 

Les entregues d’hortalisses al Centre d’Acollida la Sopa, comencen a fer goig una altre vegada:

IMG_20190530_111143

 

Com a curiositat, entre les plantes de faves vam trobar un niu a mig fer.

IMG_20190523_104242

Ho hem consultat a ornitòlegs i ens diuen que podria ser de gafarró serinus serinus, una espècie d’ocell passeriforme molt comú als Països Catalans, des del nivell de mar fins a alta muntanya.

Gafarró

Llegim que és un ocell d’uns 12 cm, i que, curiosament, és un parent del canari. Té el bec fort, curt i cònic, i es de color bru groguenc.

 

Fonts consultades:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gafarr%C3%B3

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=SERSER

Foto gafarró:

https://elpasqualet.com/ca/project/calle-g-verdecillo-serinus-serinus/

 

 

 

 

 

Furt a l’hort

Ens han entrat a robar a l’hort. És una llàstima.

Quasi 20 enciams, totes les cebes, unes 200, un bon manat de porros, i moltes faves, n’han deixat poques, difícils de quantificar.

Una pena per el què, però també i sobretot pel com. Volem pensar que ho ha fet gent necessitada i que per tant, la idiosincràsia del projecte ho compensi, però sobretot les plantes de les faves han quedat força tocades, de manera que difícilment faran gaire més producció.

Seguim!

Per fi les pluges!

Després de quasi quatre mesos de no ploure, per fi ha plogut, i ha plogut bé. Les quantitats van anar caient durant dies, lentament i amb persistència.

I a l’hort hi ha hagut una altra pluja…: fa pocs dies vam descarregar un remolc d’excrements d’una granja de baques. Aquest, si bé no és un adob tant potent com la gallinassa, segueix sent un adob de molta qualitat. N’haurem d’aplicar més quantitat que la que utilitzàvem de gallinassa. Com a punt positiu,  es tracta d’un producte amb menys quantitat de nitrogen de manera que és més difícil que les arrels es cremin si entren en contacta amb aquest producte.

 

Hem començat també a fer el compostatge amb el marro de cafè però amb pila al terra. Una vegada vam omplir l’últim termocompostador fins dalt, hem decidit seguir recollint el marro per intentar, quan el compostatge sigui madur d’aquí uns mesos, arribar a l’autosuficiència en termes d’adob. D’aquesta manera, tot l’adob que utilitzarem, serà amb material obtingut del campus, és a dir, marro de cafè, herbes i fulles del campus.

-IMG_20190429_113740.jpg

El més normal quan utilitzes termocompostadors és que els cucs pareixin de manera natural. Com ja us hem explicat en altres post, una vegada passa la fase tèrmica, apareixen els cucs i un bon reguitzell d’insectes. Normalment, doncs, els cucs arriben  a través de la terra on hi ha el termocompostador. Quan ens vam posar a treballar l’emplaçament on vam posar els termocompostadors, mentre cavàvem per donar-li planicitat, vam veure que hi havia una malla de geotèxtil que en cobria la superfície. Aquesta malla està pensada per no deixar passar les arrels de les plantes que creixen de manera natural en, per exemple,  una coberta plana com un terrat i que aquestes arrels no el malmetin. El que ens passava és que la malla geotèxtil s’agafava tant seriosament la seva feina que tampoc deixava passar els cucs de terra, i ja des del principi vam veure que hi havia dèficit de cucs als termocompostadors.

img_20190328_122607.jpg

Teníem l’opció de comprar cucs de terra, el típic vermell americà, o buscar-ne per l’hort. I no va ser ni una cosa ni l’altra. Agafant gallinassa, vam veure que en determinats espais de la gallinassa hi havia una acumulació enorme de cucs. Així vam començar a agafar els cucs de la gallinassa i els deixàvem en un cubell. La idea va ser, tenir una reserva de cucs de manera que quan la fase tèrmica s’acabava dins dels termocopostadors, teníem un reservori de cucs per afegir-los i que comencessin a treballar.

De moment està donat molt bon resultat, ja que en els termocompostadors podem veure dia a dia com el número de cucs augmenta, i sobretot, com augmenta també els número d’ous de cucs que podem veure entre el compostatge. Aquests d’uns dos mil·límetres i de color groc, estan plens de petits cucs transparents.

Hem descobert que la clau per un bon desenvolupament i creixement dels cucs hi ha d’haver un bon control de la humitat a dins del termocompostador. A més de canviar els termocompostadors d’emplaçament, canviat-los d’un espai molt assolellat a un més ombrívol, hem hagut d’afegir aigua en una ocasió. Per fer-ho, hem fet quatre forats al mig dels quatre quadrants del termocompostador amb una barra roscada d’acer, i hi hem introduït una mànega de manera que ens assegurem que l’aigua impregna la totalitat del material.

Pluges d’aigua, fems i cucs  doncs, totes indispensables per l’hort!

 

 

Velocitat de creuer

Ara sí que veiem que l’hort creix i s’alça a velocitat de creuer, cada dia evoluciona, canvia, s’eixampla com si agafés aire profundament. És una època magnífica en la que s’esdevenen collites i plantacions constantment, i on, per tant, la feina creix també exponencialment.

-IMG_20190429_113748

Cal desherbar sovint per evitar que les herbes adventícies agafin terreny reticular. Com us hem anat explicant, el mulching o encoixinat amb les fulles del campus que encar tenim de la tardor. Amb les herbes adventícies, així com amb algun tipus d’insectes com els pugons o mol·luscs com els cargols, com ens va aconsellar sàviament una especialista en el tema, “s’hi ha d’apendre a conviure”. Així que, en agricultura ecològica, si veiem que hi ha pugó a algunes fulles (poques) de la coliflor, podem iniciar un reguitzell de tractaments fitosanitaris, o podem intentar treure el pugó amb les mans, i esperar uns dies per si apareixen depredadors naturals. Si la plaga va a més, aleshores si que podem actuar amb productes fitosanitaris.-IMG_20190429_111514

Les faves han agafat una altura impressionant i ja n’hem fet una primera collita. Els enciams també van aprofitar l’adob amb que els hem estat alimentant, gallinassa de gallina ecològica dels Ous Gallerets, sembla que els ha fet créixer vigorosament.

-IMG_20190429_111854

Seguim esperant encara que acabin el seu cicle les cols, coli-i-flors, bròquils i cols llombardes.

 

Hem plantat, ara sí, les primers tomaqueres. A més, pocs dies després de plantar-les, els usuaris de la fundació Ramóm Noguera van cobrir el sòl amb la tècnica del mulching les fulles que encara tenim de la tardor, ja bastant disgregades i plenes de cucs de terra, de manera que esperem evitar l’aparició de males herbes des d’un principi.

-IMG_20190429_111527

Vam plantar també cinc plançons de carbassa cacauet. Aquesta, és una planta rastrera que vol força terreny. Fins ara, aquest ha estat el marc de plantació més ampli que hem utilitzat mai a l’hort. Les plantes estan tant separades que les hem senyalitzat amb trossos de canyes per evitar que algú les confongui i les trepitgi ara que són petites i es podrien confondre amb herbes adventícies.

Hem plantat també api, en un marc de plantació com el dels enciams, i els 100 enciams que plantem cada dues setmanes.

-IMG_20190426_111920

I hem seguit fent la collita per el Centre d’Acollida la Sopa, aquesta vegada d’enciams meravelles i roures vermells, bledes i faves.

Això s’anima!

Ja ha arribat la primavera al calendari i ara ja si que hi ha dies que fa més/massa calor. En aquest hivern càlid que hem passat, amb fredorades importants però, en dues nits comptades, les plantes han avançat el seu creixement si ho comparem amb altres anys. Ha estat també un hivern extremadament sec, en el que els dies amb precipitacions es poden comptar literalment amb els dits d’una sola mà.

IMG_20190329_110930

El creixement de les hortalisses (per fi!) augmenta exponencialment a mesura que els dies s’allarguen amb més hores de sol, la temperatura augmentar i la radiació del sol, cada vegada més vertical, s’incrementa cada dia.

Ja podem trobar planter de les hortalisses d’estiu tot i que per aquells que tenen petits hivernacles. Per els que no en tenim però, és arriscat plantar espècies com el tomàquet o les mongetes, ja que una baixada de temperatura sobtada en podria ocasionar una gran mortalitat.

Després de ben bé dos mesos tornem a plantant els 50 enciams a la setmana (100 cada dues setmanes) tal com vam quedar amb les cuineres del Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa. Hem plantat també dues línies de carbassons; tot i ser una mica d’hora per plantar-los, ja que una baixada de temperatures els podria malmetre, ens interessa allargar la temporada d’aquest hortalissa amb tant bona productivitat. També vam plantar dues línies de pebroteres.

IMG_20190315_110507

El creixement de les faves, està sent tant potent que en prou feines hem pogut obrir un passadís que ens permeti fer-ne la recol·lecció quan calgui. D’aquí dues setmanes en collirem les primeres. En total n’hi ha 8 fileres, 4 plantades a principis d’hivern i les altres cap a final d’aquesta estació, de manera que els estats de creixement són prou diferents. Les hem anat lligant a l’estructura de canyes que les tutoritza.

I, quin gust! Hem tornat a entregar caixes de productes al Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa, sobretot enciams, i bledes.

 

De fa pocs dies que tornem a sentir el Xot otus scops a la nit. Hi ha un exemplar que, tot i que no sabem exactament l’emplaçament, nia molt a prop del campus Montilivi.

Aquest és una espècie de mussol petit, amb petites “orelles”, plomatge marró o gris molt bigarrat que es confon perfectament amb l’entorn. Vist de prop, impressionen els seus grans ulls grocs. Fàcilment detectable pel seu cant, un “xuut…” monòton que repeteix cada 2-4 segons en les nits de primavera..

Xot

La fotografia ens mostra el mida d’aquest ocell.

 

Fonts consultades:

https://www.ccma.cat/tv3/tocats-de-lala/ocell-xot/fitxa/109531/

http://natura-plaestany.blogspot.com/2008/05/anellament-docells-la-puda-xot-tallarol.html

Sinergies enriquidores

IMG-20190228-WA0041

El dijous passat a l’hort Ecosolidari de la UdG va sorgir, es va esdevenir una sinèrgia molt enriquidora. El cas és que van coincidir, d’una banda, els usuaris de la Fundació Ramón Noguera que com cada dijous van venir a donar un cop de mà amb les tasques de l’hort, i de l’alta, membres de l’Associació Naturalista Bitxacs que en aquell moment realitzaven tasques de neteja de les caixes niu tal i com us vam explicar una mica més amunt.

IMG-20190228-WA0037

Així que en Marc i l’Arnau dels Bitxacs van proposar que els usuaris de la Fundació si els volien ajudar a netejar i a pintar les caixes. A partir d’aleshores i durant una bona hora i mitja (normalment els usuaris de la Fundació fan tres quarts d’hora d’activitat), van compartir coneixements i habilitats…

IMG-20190228-WA0042

Això ho hem de repetir!