Prompte primavera i caixes niu

No està fent hivern aquest hivern. De moment restem a l’espera del fred-fred i seguim amb aquest succedani de temperatures baixes i poca cosa més. Hi ha insectes, pocs, però alguns es deixen veure en ple febrer, i el sòl de l’hort no s’ha congelat ni una sola vegada encara. Braços amb màniga curta, suors que encostipen, nits tèbies, albades fresques, hivern diferent… preocupant. Esperem que arribi, tard però que finalment s’atansi!

Després del llamp de borrasca Glòria, i ara que l’aigua a baixat a nivells quasi normals i la terra la va deixant anar en forma d’abundant regalim (la Riera Gornau, al costat del campus de Montilivi, segueix portant aigua després de setmanes) o la entreveiem en el sòl xop, hem tancat l’aixeta del reg de l’hort per una bona temporada.

Aquest dies hem tingut una visita sorpresa, amb nocturnitat i traïdoria (és broma, els animals encara no són humans). Una palet dels que fa de tanca perimetral al terra i les seves petjades, ens han deixat les proves irrefutables del pas per l’hort de, al menys, un porc senglar (Sus scrofa pels amics). Aquest fet coincideix amb les imatges que ens arriben de la propera avinguda Lluís Pericot, on fa pocs dies, potser la mateixa nit, una família d’aquests mamífers artiodàctils s’hi va passejar.

Altres curiositats que ens hem trobat a l’hort durant aquest dies són aquestes plomes, estranyament blaves. L’ocell va ser caçat per un gat, potser una guineu. El blau és un color poc comú en la avifauna que ens rodeja. El trobem a la mallerenga blava, al pica-soques, l’abellerol, o a altres ocells que difícilment trobarem a un medi com el nostre, com el blauet. De la llista d’ocells anterior ens deixàvem l’espècie de la víctima en qüestió: el gaig (Garrulus glandarius).

Glòria beneita!

L’hort ha sobreviscut a la borrasca Glòria i amb nota. A banda de la previsible acumulació d’aigua en algun punt de l’hort, un desgavell de fulles i branques per tot arreu, algunes canyes al terra i les faves despentinades, no ha passat res d’important.

La borrasca Glòria ha passat per la península ibèrica amb dies d’altes precipitacions, una nevada impressionant al Pirineu, i un mar amb onades nocives a tot el litoral català. Ha sigut una tempesta que, a més a més de dur molt mal temps, s’ha prolongat durant tres dies, sense afluixar gaire, en general a tot el territori.

El Glòria ens deixa dades preocupants:

Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener de 2020 el temporal de llevant ha sigut totalment extraordinari a Catalunya, amb acumulacions de precipitacions de 500mm. En el mapa s’aprecia com les precipitacions van ser abundants i generals arreu del país.

51c88a50-21f6-4a71-a8bc-d8c9ed034fe1

 

És també curiós que aquestes altes precipitacions s’hagin donat en un més de gener, sovint acompanyades de tempestes elèctriques. Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 5.514 llamps núvol – terra, dels quals 1.364 sobre territori català.

e8ce503c-d50e-47d5-9be9-2ba5d4c82bbc

 

Ha nevat també en cotes baixes, encara que no tant baixes com Girona, tot i que el dilluns 20 es van enfarinar  massissos de la Costa Brava en cotes de 200 a 400 metres. Llegim al diari de Girona que “Tota l’alta muntanya pirinenca ha rebut de 50 a 100 cm de neu nova, llevat d’alguns sectors de l’Aran, i els gruixos més destacats s’han assolit al Ripollès, amb 150 cm de neu nova a Ulldeter (2.410 m).

Finalment, la borrasca Glòria va anar acompanyada de forts vents de gregal de nord-est, amb ratxes superiors als 70 km/h a gran part del país, amb ratxes superiors a l’alta muntanya. Aquests vents han creat onades de fins a 7 metres que han malmès gran part del litoral català. El Delta de l’Ebre és la zona que n’ha sortit més mal parada, amb la inundació de la seva pràctica totalitat, i l’entrada de l’aigua salada del mar a més de dos quilòmetres endins.

_copernicusems_60c0b22c

 

El pitjor de tot, i escoltant un especialista rere l’altre, és que borrasques com aquesta seran cada vegada més comunes. Ja cal que n’aprenem i mitiguem el canvi climàtic que ja tenim al damunt. La gràfica que segueix, no ens en deixa cap dubte:

Brohan-et-al-2006-TMA-Terra-18502017

 

Fonts consultades:

Per fi la fred!!

Que faci fred, molt de fred, és necessari. Pot fer mal si en fa a deshora, sobretot si les fredorades són tardanes. Tot i així fan falta per acabar amb certs microorganismes i insectes que es refugien en forats i al sòl, i que si les temperatures no són fredes de veritat, se’n poden refugiar.

L’hivern és un període en que les hortalisses en prou feines poden subsistir, aguantar la fred de la nit, refer-se durant el dia i, tornem-hi que no ha estat res, fred i més fred a partir de la tarda o el vespre.

IMG_20191219_111354

És un temps doncs en el que a l’hort Ecosolidari de la UdG aprofitem per realitzar altres feines també necessàries.

Hem cremat les canyes que vam arrencar quan a l’estiu feien ombra a les hortalisses, i les arrels i les tiges d’hortalisses massa gruixudes com per poder-les tirar al compost, com les carxoferes o les coliflors, que hem anat emmagatzemant a un espai situat a un lateral de l’hort.

Seguim recollint el marro de cafè de dues a tres vegades cada setmana. I continuem servint les collites al Centre d’Acollida la Sopa.

Com us vam dir al post anterior, també hem estat netejant les caixes niu que hi ha al campus de Montilivi. Com us hem explicat en altres ocasions, contràriament al que podria semblar, traient els nius existents de les caixes niu intentem ajudar als ocells que hi tronaran a niar a l’estiu en dos aspectes:

·         Els ocells tenen la necessitat, l’instin de crear un niu cada primavera. Si no trairéssim els nius existents els ocells en farien un al damunt, de manera que l’espai per a que es poguessin desenvolupar les noves pollades seria massa reduït.

·         Traient els nius existents, traiem també els àcars, insectes i microorganismes que aquests tenen, de manera que els nous polls tindran menys possibilitats de patir alguna malaltia.

Sabíem que les caixes niu, a l’hivern, són utilitzades per els ocells com a refugi durant les fredes nits, però no coneixíem que també són utilitzades per altres especies com els ratpenats, algun rosegador, i fins i tot eixams de vespa.

Aquí tenim dues caixes ocupades per, ens diuen, una espècie de ratpenats anomenats nòctuls petits (Nyctalus leisleri), i un ratpenat anomenat pipistrel·la (Pipistrellus pipistrellus). Hem sabut que no és estrany que les dues espècies ocupin caixes niu.

De les caixes que trobem ocupades per ocells, apreciem una gran diferència entre les que estan col·locades en un ambient semi urbà, és dir, a boscos envoltats d’edificacions, i les que estan en un entorn plenament urbà.

Així, les primeres, hi observem nius realitzats bàsicament amb molsa i pèls d’algun animal. Aquests són niu, normalment, de pàrids, és a dir, mallerengues. Les més comunes són la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), la mallerenga carbonera (Parus major), mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus), o en algun cas cargolet (Troglodytes Troglodytes).

IMG_20191212_122141

L’altre tipus més comú de niu és el realitzat pels pardals. Al campus de Montilivi hi habiten les dues especies de pardals urbans que tenim a Catalunya, el pardal comú (Passer domesticus) i el pardal xarrec (passer montanus). En aquest cas utilitzen material més llenyós com branques i pinassa.

IMG_20191217_124250

La tardor és la primavera de l’hivern*

La tardor ens aplaca, relaxa, ens ajuda a baixar l’activitat estiuenca, introduint-nos agafats de la mà cap a l’hivern de dies curts i més menjador de casa, menys fora i més endins, més blanc i menys torrat, més fosc i més bombetes.

IMG_20191125_130104

Tot i aquesta dolçor existencial en la que ens instal·la la tardor, a l’Hort Ecosolidari de la UdG no parem. S’han incorporat noves voluntàries que venen amb ganes de seguir endavant aquest projecta tant i tant engrescador. I s’han estrenat amb una feina una mica feixuga però totalment necessària per un hort: buscar els recursos disponibles que podem trobar al campus de Montilivi, mesclar-los, i que els nostres amics cucs i microorganismes ho transformin  per tal d’alimentar a les nostres amigues hortalisses.

Com ja sabeu si esteu una mica al cas d’aquesta pàgina web, realitzem el compost de l’hort amb l’herba (matèria humida), les fulles (matèria seca) que la brigada de la Fundació Ramón Noguera talla o recull del campus, i el marro de cafè que recollim dels bars de la facultat de Ciències, Dret i Econòmiques.

IMG_20191209_105428

Ara que la feina estiuenca de l’hort s’ha apaivagat i tenim temps per realitzar altres feines més enllà del manteniment immediat de les línies d’hortalisses, vam pensar que era el moment de buidar els termo-compostadors que el seu compost ja havia madurat. De fet, en els dos primers compostadors que havíem omplert mesos abans i que vam buidar també primer, el compost era tant madur que ja no hi quedaven cucs. Només en la última capa, en la més profunda del termo-compostador, hi havia una gran acumulació de cucs petits o diminuts, no en sabem ben bé els motius. El cas és que aquesta nova generació de cucs la vam posar en els termo-compostadors que estem omplint, i de ben segur que es faran grans aviat.

IMG_20191209_105409

Vam decidir garbellar el compost amb l’objectiu principal de recuperar els cucs que contenia i tronar-los a posar als termo-compostaodors amb un compost menys avançat.  Així que vam reciclar un somier i vam cosir a l’estructura exterior quelcom semblant a una malla de galliner. Després d’una bona estona garbellant però, i veient que la malla es trencava i que els cucs queien igualment, vam deixar-ho estar. A més, que el compostatge contingui algunes branques ajuda a que el sòl guanyi esponjament quan es treballa amb el motocultor.

Hem començat també a netejar les caixes niu i que els ocells se les trobin netes de paràsits aquesta primavera. En el pròxim post us explicarem que ens hi hem arribat a trobar a dins.

IMG_20191128_115251IMG_20191212_112245

I com no podia ser d’una altra manera, hem seguit donant la nostra collita al Centra d’Acollida la Sopa.

 

Com a curiositat, els últims dies ens ha estat visitant aquest gat. Us convidem a llegir aquesta Memòria de Treball Final de Màster de la Berta Canal Domènech sobre els afectes que tenen els gats domèstics abandonats sobre la biodiversitat de les ciutats. En sap greu avançar-vos que aquests preciosos animals, quan són fora de l’àmbit domèstic poden ser molt perjudicials per la resta de fauna periurbana.

IMG_20191205_094351

 

Fonts consultades:

*Dita popular trobada a: https://www.socpetit.cat/dites-de-la-tardor/

Memòria de Treball Final de Màster de la Berta Canal Domènech: https://www.udg.edu/ca/Portals/52/OpenContent/Files/18566/colonies_de_gats__part_1_.pdf

La fred: de cop i d’hora

La fred ha fet acte de presència quasi sense avisar. Anirà bé perquè fauna i flora es posin les piles en els preparatius per l’hivern. Per els que tenim algun tipus de menjadora per a ocells a casa, fa dies que veiem que els recursos a la natura s’apaguen com la força del sol, i cada vegada hi ha més afluència d’ocells a fer un mos. Ara és un gran moment per deixar-los menjar al balcó, on es produirà una simbiosi ben curiosa: ells trobaran una ajuda inestimable en l’alimentació durant l’hivern, i nosaltres podrem observar de prop uns animals, de normal, prou desconfiats. Així, mallerengues, pardals, cueretes, algun colom i alguna preciosa garsa, poden visitar el nostre balcó i recordar-nos que, dins de casa amb calefacció, l’hivern no té mèrit.

bty

Hi ha hortalisses que aviat passaran a millor vida, i tot i que les seves fulles estan del tot apagades, els seus fruits segueixen madurant. Així que no ens fixem en el seu aspecte exhaust, i deixem que els seus fruits acabin de fer-se. Aquest és el cas de la tomaquera, que les seves fulles ens diuen que la planta ja es podria ben arrancar però que els seus fruits, els tomàquets el falta alguna setmana per ser madurs. Diuen, que els tomàquets es fan, al bo de l’estiu, amb 40 dies, per tant a alguns dels de la fotografia encara els queda dies per ser collits, i d’altres estan al dente.

bty

Ja hem acabat d’arrencar les canyes del marge sud-est, i estem esperant finalitzar els “tràmit de comunicació de crema”. El dia de crema és un dia on de sobte, l’hort guanya espai i queda, gairebé automàticament, ordenat i espaiós.

Hem plantat especies que puguin aguantar l’hivern, com cols setsetmaneres i cols llombardes, bledes, porros, cebes, coliflors blanques i verdes, cols cale, enciams de fulla roure morat i enciams meravella, xicoina i fabes.

IMG_20191127_093829

La fred ha arribat per quedar-se (o això esperem!), i sinó que li diguin aquest arbre, que li han caigut les fulles verticalment, sense un bri de vent, com si l’haguessin desplomat d’un ensurt.

Presentem l’Hort Ecosolidari de la UdG al projecte Edible Cities Network

El passat divendres 25 d’octubre vam presentar el projecte de l’Hort Ecosolidàri de la Universitat de Girona dins del projecte Edible Cities Network (EditCitNET) a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Com sabeu, l’Hort Ecosolidari de la UdG és un projecte de reinserció social destinat als usuaris del centre d’acollida La Sopa de Girona, on també hi participen estudiants de la UdG que reben un aprenentatge sòcio-ambiental.

Vam explicar, també, que l’objectiu és doble: d’una banda, aportar productes alimentaris a La Sopa i, de l’altra, engegar un programa de reinserció social que beneficiarà als mateixos usuaris del centre a través del cultiu ecològic i l’aprenentatge en gestió i producció d’horts urbans. Per aquestes tasques els usuaris de La Sopa reben un acompanyament per part d’estudiants de la UdG que participen en el programa d’Activitats Solidàries de l’area de Voluntariat, que també es beneficiaran d’aquest aprenentatge.

En l’exposició vam dir que l’hort Ecosolidari és una iniciativa de l’àrea de Sostenibilitat de la Unitat de Compromís Social, el consorci del centre d’acollida La Sopa, el Departament de Ciències Ambientals, el Departament EQATA-EPS i el Centre Cristià Universitari (CCU).

De la calor a la fresqueta

Ara que arriba el fred, tímidament i escadussera, l’hort pateix una transformació quasi absoluta. Les hortalisses d’estiu  s’apaguen, s’assequen i finalment cedeixen el seu espai a les hortalisses d’hivern.  Així com les hores de sol que s’escurcen, la natura comença a dormisquejar, dedicant cada vegada més temps a preparar-se pel fred que vindrà, i menys per créixer esponerosament. Costa més veure insectes, i això ho noten els ocells i els mamífers insectívors que veuen baixar la quantitat d’aliments. Els granívors noten igualment la falta de llavors que troben als arbres i a les plantes.

Cal doncs aprofitar la poca llum directa que arriba del sol. Per aquest motiu, un any més, hem arrencat les canyes que al marge sud-est ens tapaven els rajos, que somia en l’ombra durant tot el dia algunes línies de cultiu.

bty

IMG_20190530_111143

IMG_20190919_112357

Tornem-hi que no ha estat res!

Tornem de l’estiu amb força i ganes de continuar el projecte a l’hort Ecosolidari de la UdG.

En sap molt greu explicar-vos, però, que durant aquest estiu, els furts a l’hort han sigut molt nombrosos. Lamentem així que un projecte que té per objectiu, entra d’altres coses,  potenciar el voluntariat solidari dels estudiants, sigui víctima d’actituds tant poc empàtiques.

Tot i així, agafem la tardor i l’hivern amb ganes de tornar a treballar-hi i apendre-hi.

De moment, ja hem entregat una bona quantitat d’hortalisses al Centre d’Acollida la Sopa:

IMG_20190919_112357

Els usuaris de la Fundació Ramon Noguera han tornat tornat de l’estiu disposat a ajudar en el que faci falta.

 

 

IMG_20190919_103538

Hem trobat que plantes com les carabasseres han ocupat marges i camins, i fins i tot s’han enfilat per damunt de l’espígol.

IMG_20190919_114537

Així que tenim doncs molta feina per tornar a posar l’hort en dansa!