Tag Archives: compost

L’hort al ralentí

 

IMG_20171130_1003341

Fa un fred que pela! Hi ha zones de l’hort, les més obagues, que en prou feines es descongelen en tot el dia.

IMG_20171204_105029

Les hortalisses redueixen el seu creixement vegetatiu al mínim, i les collites per La Sopa disminueixen ostensiblement.

IMG_20171130_104714

És època de fer neteja, canvis en la distribució de les zones de l’hort, com per exemple el canvi d’emplaçament dels compostadors, adobar el terreny, planificar la primavera, arrancar canyes i preparar-les per ser utilitzades…

IMG_20171116_112936

De fet, la primera fredorada una mica seriosa que vam tenir, acompanyada de vent, ens va deixar les pebroteres així, pobres:

Excusa perfecte per plantar cols, xicoines, escaroles, bròquils, bledes, més cebes… Com que amb la humitat que hi ha i el fred que fa el sòl ja està preu humit, les noves línies que plantem les raguem a ma, i en molts casos, (a l’hivern clar!) no cal pensar més en el reg.

IMG_20171116_113111

L’hort s’ha alentit de tal manera, que fins i tot tenim temps de desherbar manualment i bucòlica les cebes, i de treure les fulles inferiors de les cols de Brussel·les. Les cebes de tots els cultius que tenim, és amb diferència la que té un marc de plantació més dens, i que més laboriós n’és el desherbatge.

 

Com a curiositat, aquestes setmanes hem començat un projecte que ens fa molta il·lusió. Des de la Oficina Verda i, per tant, de la Unitat de Compromís Social, juntament amb el suport i compromís de l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, es penjaran unes 60 caixes niu al campus de Montilivi. Les caixes seran del tipus GACO 2000, un disseny senzill i molt efectiu creat pel Grup d’Anellament Calldetenes-Osona, que utilitza llistons de palets reciclats. El diàmetre de l’orifici d’entrada l’hem fet de 35mm, de manera que preveiem que hi entrin pardals comuns (passer domesticus), pardals xarrecs (passer montanus), mallerengues carboneres (parus major) i mallerengues blaves (cyanistes caeruleus), majoritàriament.

 

Amb aquest actuació pretenem afavorir que la població de les espècies esmentades augmenti al campus de Montilivi (la quantitat de pardal comú, per exemple, ha disminuït dramàticament a Europa els darrers anys), i a la vegada servirà perquè l’estudiant Joan Martell faci el seu Treball Final de Grau de Biologia estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa. Altre paràmetres a comparar serà el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

To be continued…

 

 

Etiquetat , , , , , , , ,

La tardor tardana

Gràcies al  motocultor que ens deixen els jardiners de la Fundació Ramon Noguera, hem pogut treballar la terra comme il faut*. Quan l’utilitzem ens agrada que la terra estigui humida, ni seca ni negada. Intentem, també, que les pales del motocultor arribin a una profunditat que l’eix d’on surten les pales no s’arribi a veure mentre aquestes giren. Aconseguim així una profunditat de 20 a 30 centímetres.

IMG_20171016_114712

Abans però vam estar escampant fems de vaca i gallinassa absolutament carregats de cucs de terra. No havíem vist mai tants cucs junts! El cas és que d’aquesta manera, a més d’aportar matèria orgànica al sòl, hi aportem també els  animals que la transformen. A la vegada, aquestes curioses i imprescindibles criatures espongen el sòl i els seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica.

Algunes desenes de cucs els vam distribuir als 6 compostadors per augmentar-ne la població.

Hem vist que les bledes comencen a tenir una afectació important de Cercospora (Cercospora beticola), que es mostra en forma de petites taques a les fulles. Un dels motius de l’aparició d’aquesta fong és la humitat. Al marge sud-est de l’hort hi teníem una paret de canyes (arundo donax) que impedia que els rajos de sol arribessin a un segment important del terreny que ocupa. De manera que les hem tret.

Val a dir que aquesta planta es troba en el grup de 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món. A més a més, en seran molt útils per quan haguem pujar alguna estructura ara que haurem de plantar els pèsols.

 

Aquí la collita d’aquestes setmanes amb la incorporació de la remolatxa, les xicoines (enciam d’hivern) i les escaroles com a novetats.

 

Com a curiositat, hem sabut que el cuc de terra pot i viure més de cinc anys. Tot i això, arriben a la maduresa sexual a les poques setmanes de néixer. Són hermafrodites, ovípars, la seva fecundació és externa i soles posar uns 15 ous de tirada. La incubació dels ous dura unes 2 o 3 setmanes. Respiren per la pell que ha d’estar sempre humida. La seva temperatura corporal és de 19 ºC. Poden arribar a ingerir el 90% del seu pes en un dia.

nicodrilusmini

 

 

Fonts consultades:

*Correctament

Etiquetat , , , , , , , , , ,

L’hort durant l’estiu

Aquest estiu hem seguit treballant a l’hort. Els carbassons no fan vacances!

Les feines principals que hem dut a terme són: manteniment i collita del que ja estava plantat, recol·lecció del material necessari per omplir els compostadors, i plantació de les hortalisses per la tardor. Anem a pams…

Com sabeu, a l’estiu, les plantes silvestres o herbes adventícies, altrament dit “males herbes” , juntament amb les hortalisses, acceleren el seu creixement. Així que una feina que ocupa una gran part del temps en un hort ecològic, consisteix en arrancar (d’arrel!) aquestes plantes.

Així mateix, amb els usuaris de la Fundació Ramón Noguera hem seguit collint aliments pel Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

Durant aquests mesos, doncs, calia aprofitar la gespa que l’equip de jardiners ha seguit tallant. Per aconseguir un bon adob, i que aquest es faci amb el menor temps possible, hem de mesclar material orgànic de diferents característiques. Així, a grans trets, vam mesclar  l’herba esmentada amb els branquillons d’un panell de varetes de bruc natural, algun tros de canya esmicolada, i la resta de matèria orgànica que genera l’hort. Ara tenim els sis compostadors plens fins a dalt, i un bon grapat de cucs i bacteris treballant-hi.

Com hem dit hem seguit plantant-hi hortalisses.

Primer de tot vam preparar el terreny. Vam haver de regar abundantment el terreny molt eixut després de tant mesos sense ploure amb ganes, vam esmicolar les herbes adventícies i les carxoferes amb la desbrossadora, vam escampar fems de vaca i gallinassa, i vam treballar la terra amb el motocultor.

Finalment vam fer dues plantacions, amb tres setmanes de diferència per escalonar-ne la collita. La primera, a principis d’agost, va ser d’enciams de roure vermell i meravella, remolatxa, bròquil verd i blanc, i bledes. En la segona vam plantar les carxoferes que ens acompanyaran els pròxims 3 anys (és una hortalissa triennal) i també col de Brussel·les, escarola, xicoina, coliflor, col verda, enciam meravella i roure vermell i bleda.

Etiquetat , ,

Adéu a les últimes plantes de l’estiu

Avui a l’hort ens hem dedicat a treure les restes del que quedava de la producció de l’estiu, en concret les plantes de les albergínies i pebroteres. Aquestes plantes ja han donat molt de sí i ens han donat una bona quantitat de pebrots i albergínies en els últims mesos. Amb les últimes glaceres de principis d’hivern han acabat de pansir-se, senyal clara que ja havien acabat la seva etapa.

Els voluntaris de la UdG han desmuntat les estructures de canya, han deslligat les cordes i han arrancat les plantes. Les restes de les plantes serviran per fer part del compost que gestionarem en els pròxims dies.

Etiquetat , ,