Category Archives: Sin categoría

Aigua!

Quin abril i quin mig maig que hem tingut pluviomètricament parlant! Meravellós! Ha plogut molt, i molt bé. Exceptuant les últimes pedregades a la plana de Lleida, que sí que han fet mal, la resta de pluja ha anat caient prou tranquil·lament, hores i hores, neu al Pirineu, aigua a la resta, anar fent, omplint cabals de rius i pantans, remullant superficialment i profunda els boscos, conreus i prats… fa més d’un mes que el reg de l’hort està aturat, no ha calgut fer-ne ús, i les hortalisses contentes, esperant les tones de calor que començaran a caure quan ens sobrevingui l’estiu.

img_20180518_111407.jpg

S’han incorporat al grup de voluntaris la Andrea i la Idoia! A més, venen a col·laborar-hi sense necessitat d’obtenir crèdits de lliure elecció… i aquest altruisme ens agrada i agraïm moltíssim.

Estem en un moment on encara hi ha línies de l’hort acupades per plantes d’hivern, acabant el seu cicle, i ja podem plantar qualsevol fruita (meló, síndria…) o hortalissa d’estiu. Ens trobem doncs amb la necessitat d’alliberar línies per plantar un munt d’espècies d’estiu, i hortalisses d’hivern de les que encara en recol·lectem.

 

 

Com que anem curts d’espai, o al menys així ens ho sembla (amb les ganes de plantar de tot que tenim!), hem fet una prova: suprimir un passadís per plantar-ne tota la seva superfície, utilitzant plantes que tenen una associació favorable o molt favorable segons aquesta taula. Així, vam agafar ravenets per plantar al passadís, ja que tenen un marc de plantació estret, i un cicle de un mes i mig, i albergínies que vam plantar al costat del tub de gota-gota. Amb els ravenets en vam fer planter, de manera que quan els vam plantar ja havia transcorregut un terç de seu cicle, i quan les albergínies els hi comencin a fer ombra, ja els podrem collir.

 

aIMG_20180516_111726

També hem fet planter de mongetes. Com que ha plogut tant, de les que vam plantar directament al terra n’han sortit poques i ho hem reforçat fent-ne planter i protegint-li de la pluja.

aimg_20180516_111333.jpg

Posteriorment ha calgut fer l’estructura amb les canyes perquè s’hi enfilin les mongetes…

 

I parlant d’estructures tutores, n’hem fet també per a tomaqueres, reforçant-les a consciència per si arriben ventades o tempestes d’estiu. Per potenciar que les tomaqueres pugin rectes, ara al principi és el moment en que hem hagut de lligar-les més sovint al tutor.

 

 

Ja hem recol·lectat totes les cebes (algunes d’elles robades per algú, increïble però cert!), porros, cols, col-i-flors, remolatxes, pèsols, faves, carxofes, enciams meravella, roure vermell i batàvia… quilos de menjar pel  Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

aIMG_20180510_101158

aIMG_20180510_110853

 

Seguim comptant també amb la companyia dels usuaris de la Fundació Ramón Noguera… i amb la seva feina traient herbes adventícies i recol·lectant, recollint fulles i posant-les a compostar.

 

aIMG_20180517_115543

 

 

 

Com a curiositat, hem descobert entre les tiges de l’espígol una espècie d’escopinada. Resulta però és que és fruit de l’estratègia que té l’hemípter Philaenus spumarius per protegir el seus ous i evitar que s’assequin. . De fet, el seu nom comú és Escopinades de cucut o babetes.

 

525331165_5184da9f67_b

Els adults d’aquest cercòpid tenen de 5 a 7mm de llargada. Llegim sorpresos que fins i tot els xàfecs més forts estiuencs no aconsegueixen fer caure aquesta baba de les tiges.

 

Fonts consultades:

 

Anuncis

L’hort is in the air…

”Everywhere I look around
Love is in the air
Every sigh and every sound.”

-IMG_20180416_130746

Doncs això, la primavera ha arribat per quedar-se! Amb força i dies de calorades sorprenents, que semblen inclements tot i que la temperatura alta encara no estreny, matinades amb baixes temperatures rècord, pluja abundant i continuada, dies tebis i tranquils, reposats, entotsolats, jornades ronses entre el fred que va i la calor que ve.

Una dita diu: “Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga”. Aquesta vegada sembla que l’empirisme històric d’aquestes frases no s’equivoca, i les formigues de l’hort ens han mostrat que ara si que la cosa era de debò.

 

Insectes i vertebrats aprofiten, doncs, per reproduir-se: tenen no gaires mesos per trobar parella, avenir-se i tenir descendència. Són incomptables, doncs, les mostres d’efecte que trobem a l’hort aquestes setmanes:

 

--IMG_20180412_130020Milpeus Ommatoiulus sabulosus

 

Polls de moro Pyrrhocoris apterus.

 

-IMG_20180423_135123

Bernats pudents Nezara viridula

 

A pocs metres de l’hort, penjant de diversos arbres, seguim veiem el fruit de tanta estima:

-IMG_20180423_132404

Ou de mallerenga carbonera Parus major

 

Més postes i polls de diferents espècies de mallerengues. Ho sabem perquè el niu està bàsicament composat de molsa.

 

Niu de pardal xarrec Passer montanus, compost de petites branques i pinassa.

Entre tanta esplendor, ens ha desagradat veure, però, com les deixalles dels humans poden arribar als llocs més insospitats.

1525464792174

Seguirem narrant la primavera de ben a prop…

 

Fonts consultades:

http://pocamandra.blogspot.com.es/2009/04/milpeus.html

http://ichn.iec.cat/Bages/planes/Imatges%20grans/Nezara%20viridula.htm

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/insectes/polldemoro.htm

 

 

 

Balcons i Patis Comestibles

Fa pocs dies, dins la setmana de la salut, a l’hort vam tenir la visita d’un bon grapat de gent. Van venir al  taller pràctic “Balcons i Patis Comestibles”. El va impartir l’Elisabet Sayrach de l’empresa especialitzada El meu Hortet Urbà.

-IMG_20180405_100852

D’una manera francament amena i pràctica, ens va explicar tots aquests temes:

  • Concepte d’hort urbà, podem plantar de tot?
  • Necessitats bàsiques d’una hortalissa
    • Aigua: Com regar i mantenir l’hort
    • Sol: Ubicació de l’hort
    • Terra: Substrats i adobs en hort urbà
  • Jardineres i taules de cultiu: cóm organitzar l’espai disponible? Volum hortalisses
  • Compatibilitats/incompatibilitats
  • Cicle de vida de les hortalisses
  • Mètodes per aprofitar l’espai: fulla a fulla / cicle de vida
  • Hortalisses bàsiques per plantar ara, característiques i particularitats (poda, tutor,…)
  • Llavors

 

Mireu si en va agradar, que hi ha alguna persona de la Unitat de Compromís Social que ja s’ha instal·lat un hort urbà al balcó.

Moltes gràcies Elisabet per aquest taller tant interessant!

L’hort es desvetlla

Com ja sabeu i gaudiu, al mes de març els dies s’allarguen, la temperatura –tot i que aquest any ha fet força fred– es relaxa, i els rajos de sol guanyen empenta; els insectes reapareixen, les nuvolades esdevenen verticals, els ocells canten buscant parella, els arbres treuen els primers brots, i les hortalisses, finalment, desvetllen el seu creixement mandrós.

Mentre les hortalisses es posaven les piles, doncs, hem aprofitat per adobar i treballar amb el motocultor les línies que han anat quedant lliures. En aquest sentit, respecte a unes fileres que fa mesos que havíem plantat, amb cols verdes i coliflors, vam haver de prendre la decisió de si intentàvem aprofitar les poques plantes que tenien un tamany raonable, o treure-les, adobar, treballar i replantar-ne de noves. Vam optar per la segona opció. De vagades és més beneficiós començar de nou amb plantes fresques, que intentar fer créixer hortalisses que han passat un hivern dur, amb l’afectació una pedregada important i, a més a més, l’atac d’ocells.

-IMG_20180315_102411

Com us ho diem! Aquestes fulles rosegades, després de buscar erugues inexistents i cargols imaginaris, vam saber, gràcies a companys hortícoles que ens assessoren, que són produïts per “mossegades” d’ocells. Creiem que, possiblement, la mateixa duresa d’aquest hivern, pot haver afavorit que les aus hagin hagut de buscar més aliments.

Així que els usuaris de la Fundació Ramon Noguera, van retirar l’encoixinat de fulles que vam posar, vam adobar amb la gallinassa de les gallines ponedores dels Ous Gallarets, i vam treballar la terra amb el motocultor.

Vam trobar, que en algunes fulles de les faves hi havia pugó. Vam fer un tractament, doncs, amb bacillus thuringiensis, especialment indicat per a erugues, però també útil per a pugons.

-IMG_20180309_113831

En previsió de la proliferació d’herbes adventícies els propers mesos, vam aprofitar la manca d’altres feines per deixar-ne les fileres plantades de l’hort ben netes. En el cas de les cebes, molt possiblement no caldrà de que les desherbem una altra vegada ja que les collirem abans no faci falta.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera, han aprofitat, també, per treure les fulles de canya de riu que les ventades van deixar disseminades per tot l’hort.

-IMG_20180309_113957

Hem seguit calçant els porros…

-IMG_20180309_114111

..i plantant.

Els enciams han reaparegut, i hem plantant bròquils, faves, cols, alls, més cebes, porros…

-IMG_20180301_1158-4

-IMG_20180301_115815

 

 

Com a curiositat, ens va sorprendre veure aquestes mena de petites entrades de cau de formiga.

-IMG_20180322_121852

Hem sabut , que es tracta de caus d’abella:

“Els nius de les abelles poden ser més o menys complexos i hi ha una gran diversitat de comportaments de nidificació i tipus de nius. En un sentit ampli, les abelles poden dividir-se en espècies amb nius subterranis i espècies amb nius aeris. Els nius subterranis sovint consisteixen en forats en el sòl excavats fent un túnel que pot ramificar-se acabant en una o diverses cel·les de cria. Les abelles prefereixen sòls exposats al sol per a la construcció d’aquests nius.”

-IMG_20180323_1134022

Llegim també:

Al nostre planeta hi ha més espècies d’abelles que de mamífers, ocells, rèptils i amfibis junts. D’aquestes 20.000 espècies, el 75% són solitàries. “El món de la pol·linització va molt més enllà de les abelles de la mel i, generalment, no se n’és conscient” adverteix l’investigador del CREAF, Carlos Hernández-Castellano. I afegeix “si parlem d’organització, només un 10% de les abelles de tot el món són veritablement socials, com les abelles mel·líferes. Pràcticament tota la resta són abelles solitàries, i tenen comportaments molt variats entre elles”.

 

L’Hivern-hivern, amb primaveres..

Aquest hivern el temps ens té sorpresos. Si bé està fent el fred que s’espera d’aquestes dates, ens hem trobat que de sobte, sobretot sortint del Nadal, la temperatura va pujar a nivells primaverals.

Parlant amb pagesos, aquestes altes temperatures els hi han fet malbé productes com els tomàquets de penjar, o les cebes, hortalisses que es poden conservar tot l’hivern tot i que es recol·lectin a la tardor.

També ens vam trobar que a finals de gener, el campus de Montilivi va ser afectat per una forta pedregada, que malmetre de manera important les fulles de les hortalises que teníem ja crescudes, i va obligar a replantar diverses files que la tempesta havia agafat amb les plantes molt petites encara.

1IMG_20180111_105102

A la fotografia, el que va quedar d’una fulla de bleda verda… pobra!

 

Com ja us hem explicat en altres post, vam treure una gran quantitat de canyes de riu (Arundo donax) del marge sud-est. Les vam netejar de branques, les vam separar en funció de la seva longitud les vam emmagatzemar separades del sòl perquè no les malmeti la humitat.

Finalment, i després de demanar els ajuts pertinents, vam cremar les branques un dia en que la direcció enviava la fumarada cap al bosc, i  no cap el campus.

1IMG_20180201_113621

 

Donat que vam acabar l’adob que teníem consistent amb fems de vedella, vam haver de buscar-ne de nou. Vam contactar doncs amb una granja de gallines que produeixen ous ecològics, Ous Gallaret.

1IMG-20180226-WA0009

D’aquest explotació ens va sorprendre molt positivament el tracte que reben aquestes gallines ponedores. Ens explicava en Jack, qui va crear i porta la granja, que la productivitat de cada gallina (número de postes) és inferior a les granges convencionals, entre d’altres coses perquè les gallines arriben a tenir una edat molt superior, més del doble, abans de ser sacrificades. Una gallina ponedor d’una granja convencional arriba a les 70 setmanes d’edat.1IMG-20180226-WA0003

A Ous Gallaret hi vam veure un respecte real cap a les gallines ponedores, intentant trobar un equilibri entre les necessitats dels pagesos i les dels animals que satisfacin, en la mesura del possible, les dues parts. Més enllà de les exigències del CCPAE, les gallines són tractades tenint en compte, també, les seves necessitats.

La gallinassa és un dels millors adobs que hi ha, i sí a més la font són gallines l’alimentació de les quals són aliments ecològics, podem dir que comptem amb un adob d’altíssima qualitat.

Amb l’ajuda del Paul i el Jordi de la Fundació Ramon Noguera i del Nil, becari de l’Oficina verda, vam netejar tot un espai (“lot”) de la granja. Amb pales vam omplir un remolc, que després vam descarregar a l’hort Ecosolidari.

Amb aquesta gallinassa, doncs, vam adobar a consciència el terreny que volíem treballar, vam remoure-la i barrejar-la amb la terra.

Últimament hem plantat:

Enciams meravelles, llargs i roure vermells, cols, bròquils, remolatxes, faves i porros.11IMG_20180208_123018

Per afavorir-ne el creixement i evitar que el fred (fins a -6 ºC ) els afecti, vam comprar manta tèrmica que hem col·locat a les plantacions noves esmentades i a les carxoferes, que estan patint molt les baixes temperatures.

Amb els usuaris de la Fundació Ramón Noguera hem seguit recol·lectant les (poques) hortalisses que hem pogut obtenir.

1IMG_20180222_105002

12

Ja se sap que a l’hivern els horts produeixen a un ritme molt inferior a l’estiu… Així que ja tenim ganes que augmentin les hores de sol i l’escalforeta!

 

Com a curiositat, us expliquem que ja s’han començat a ocupar alguna de les 60 caixes niu que vam posar. Segurament els habitants de la caixa niu de la fotografia sigui una Pardal comú o xarrec (passer domesticus o montanus, respectivament).

1IMG_20180221_095815

En altres caixes hi hem vist mallerengues carboneres traient mirant-ne l’interior encuriosides.

De moment, de les 60 caixes, s’ha trobat algun tipus de mostra de presència (excrements, branques, fullaraca) d’un ocell en 18 d’elles.

Especial caixes niu

Finalment, poc abans que la universitat tanqués per les vacances de Nadal, es van acabar de conformar les 60 caixes nius. Calia córrer ja que l’hivern s’acaba i és en aquesta època que els ocells comencen a entrar i a les caixes per refugiar-se del fred de les nits, o bé senzillament hi entren momentàniament per familiaritzar-la. Val a dir i subratllar, les hores esmerçades en la construcció de les 60 caixes per els estudiants de  l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, un temps dedicat a aquesta causa sense cap més lucre que la gratificació personal.

Així que quan el fred era intens, es van penjar les caixes a, literalment, tot el campus de Montilivi, seguint unes distàncies mínimes de 25 metres entre una i altra. A l’hora de col·locar-les, també s’ha de tenir en compte que:

  • El forat d’obertura de les miri al sud.
  • L’altura en que es troben les caixes sigui similar en totes, entre 3 i 4 metres.
  • El forat d’entrada de la caixa no estigui a prop de cap branca que pogués servir a un possible depredador per entrar-hi.

 

Donat que el forat d’entada de les caixes té un diàmetre de 35mm, les espècies d’ocells que creiem que hi niaran, amb una incidència de major a menor és:

 

Pardal comú (Passer domesticus)

Pardal comú

Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.  És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.

El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.

Resident comú arreu del territori, especialment lligat a nuclis urbans. Menja llavors, fruita, insectes, pa.

 

Pardal xarrec (Passer montanus)

Pardal Xarrec

El pardal xarrec tot i ser un ocell habitual, no ho és tant com el pardal comú. A diferencia del pardal comú o del pardal de passa (Passer hispaniolensis), el pardal xarrec no presenta dimorfisme sexual. Es diferencia dels altres pardals per tenir una taca negra a la galta, que veiem clarament a la imatge. El pardal xarrec viu sobretot en terrenys agrícoles, sense ser tan urbà com el pardal comú. Sovint a l’hivern s’integra en estol mixtos amb d’altres espècies d’ocells

 

Mallerenga carbonera (Parus major)

Mallarenga carbonera

Resident comú arreu del territori, llevat dels boscos subalpins del Pirineu, on és absent en bona part i només penetra de forma local, i de les zones més desforestades, on no es troba per manca d’hàbitat. Menja insectes, llavors i fruits.

 

Mallerenga blava (Parus caeruleus)

Mallarenga blava

Resident comú, distribuït per tot el territori, llevat de les zones més desforestades, on és molt més local i dels boscos subalpins de coníferes, on pràcticament no penetra enlloc. Migrador i hivernant regular, que arriba en nombre variable a zones de terra baixa on és present en baixa densitat com a resident, o no és present del tot. Menja llavors, fruits, pugons, insectes i aranyes. Les cries mengen erugues. Té per tant, uns gustos alimentaris molt favorables pel que té un hort.

 

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Mallarenga emplomellada

Resident distribuït per tot el territori on hi hagi masses forestals, tot i que és més comú a les coníferes. Manca només en les zones desforestades de la depressió de l’Ebre, i en alguns punts amb menys cobertura forestal o del litoral.

 

Les caixes es van distribuir, de manera que la meitat, 30, es localitzin en zones totalment antropitzades, i l’altre meitat en boscos també pertanyents al campus de Moltilivi de la UdG; zones antropitzades també però amb una molt menor incidència.

Així, en el plànol que segueix, és veuen els 3 boscos (zones poc antropitzades) i les línies d’arbres de dins del campus (zones totalment antropitzades), on hi ha penjades les caixes.

Plànol

L’estudiant Joan Martell realitzarà el seu Treball Final de Grau de Biologia, com vam dir, estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa, l’afectació dels medis antropitzats en les activitats dels ocells, si afecten a la seva nidificació, en alimentació, el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

Aquestes caixes, també serviran per fer altres estudiants, en altres anys, realitzin altres TFGs sobre molts altres aspectes al voltant dels ocells i la seva biologia.

To be continued…

 

Volem agrair l’inestimable col·laboració d’en Nil Antonin Estivill en la redacció d’aquest article.

Fonts consultades:

http://www.ornitologia.org/ca/

 

 

L’hort al ralentí

 

IMG_20171130_1003341

Fa un fred que pela! Hi ha zones de l’hort, les més obagues, que en prou feines es descongelen en tot el dia.

IMG_20171204_105029

Les hortalisses redueixen el seu creixement vegetatiu al mínim, i les collites per La Sopa disminueixen ostensiblement.

IMG_20171130_104714

És època de fer neteja, canvis en la distribució de les zones de l’hort, com per exemple el canvi d’emplaçament dels compostadors, adobar el terreny, planificar la primavera, arrancar canyes i preparar-les per ser utilitzades…

IMG_20171116_112936

De fet, la primera fredorada una mica seriosa que vam tenir, acompanyada de vent, ens va deixar les pebroteres així, pobres:

Excusa perfecte per plantar cols, xicoines, escaroles, bròquils, bledes, més cebes… Com que amb la humitat que hi ha i el fred que fa el sòl ja està preu humit, les noves línies que plantem les raguem a ma, i en molts casos, (a l’hivern clar!) no cal pensar més en el reg.

IMG_20171116_113111

L’hort s’ha alentit de tal manera, que fins i tot tenim temps de desherbar manualment i bucòlica les cebes, i de treure les fulles inferiors de les cols de Brussel·les. Les cebes de tots els cultius que tenim, és amb diferència la que té un marc de plantació més dens, i que més laboriós n’és el desherbatge.

 

Com a curiositat, aquestes setmanes hem començat un projecte que ens fa molta il·lusió. Des de la Oficina Verda i, per tant, de la Unitat de Compromís Social, juntament amb el suport i compromís de l’Associació d’estudiants naturalistes Bitxacs de la UdG, es penjaran unes 60 caixes niu al campus de Montilivi. Les caixes seran del tipus GACO 2000, un disseny senzill i molt efectiu creat pel Grup d’Anellament Calldetenes-Osona, que utilitza llistons de palets reciclats. El diàmetre de l’orifici d’entrada l’hem fet de 35mm, de manera que preveiem que hi entrin pardals comuns (passer domesticus), pardals xarrecs (passer montanus), mallerengues carboneres (parus major) i mallerengues blaves (cyanistes caeruleus), majoritàriament.

 

Amb aquest actuació pretenem afavorir que la població de les espècies esmentades augmenti al campus de Montilivi (la quantitat de pardal comú, per exemple, ha disminuït dramàticament a Europa els darrers anys), i a la vegada servirà perquè l’estudiant Joan Martell faci el seu Treball Final de Grau de Biologia estudiant l’èxit reproductiu d’aquestes espècies en funció del grau d’antropització de l’espai on hi ha cada caixa. Altre paràmetres a comparar serà el número de visites dels adults a les caixes en època reproductiva, el material amb el que fan el niu…

To be continued…

 

 

Etiquetat , , , , , , , ,

L’hivern de cop

Moltes coses! Hem fet un munt d’activitats des de la última entrada.

Per començar, tenim un altre voluntari, en Biel, que ha arribat amb molta energia.

Vam acabar de retirar totes les canyes que privaven el pas del sol a una bona àrea d’hort. Vam treure totes les fulles de la bleda, molt afectades de Cercospora (Cercospora beticola), i les vam tirar al compostador per aprofitar-les, però sobretot per allunyar-ne aquest tipus de fongs de les plantes.

 

Aquest és un d’aquells casos on es veu clarament que, en agricultura ecològica, si pots modificar les condicions ambientals, en aquest cas l’excés d’humitat per la falta de sol,  no és necessari utilitzar cap producte fitosanitari. Ara mateix les bledes ja no n’estan afectades i en tornem a collir.

Els usuaris de la Fundació Ramón Noguera van fer una gran feina acumulant les canyes arrencades i amuntegant-les a un costat de l’hort. També van netejar-lo de les fulles caigudes per la ventada que va fer el dilluns 6. Un treballador de la mateixa fundació va passar la desbrossadora de fils per els passadissos i les vores de l’hort canviant-li l’aspecte.

 

Vam arrencar les tomaqueres i l’estructura de canyes que els suportaven. Com que tenim intenció de fer-ne planter l’any que ve, hem agafat les llavors de la varietat cor de bou i de ramell, les hem dipositat sobre paper de diari, i quan tot plegat quedi ben assecat ho posarem a un sobre i fins l’any que ve.

 

Vam veure també que els compostadors, sobretot a l’estiu però també a l’hivern, se’ls assecava l’interior, tot i afegir-hi aigua sovint. Així que els estem movent de lloc, a una zona més ombrívola. Els hi em fet un petit terraplè agafant espai a dels marges. Ara que l’hort alenteix el ritme, i les herbes adventícies afluixen el seu creixement, (afortunadament!), tindrem més temps per fer aquesta feinada.

 

Hem començat a muntar l’estructura que aguantarà la xarxa on enredarem els pèsols que vam plantar, i l’entramat de canyes on lligarem les faves.

 

I com no podria ser d’una altra manera, hem seguit entregant setmanalment hortalisses al Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa. Hem pogut afegir coliflors verdes i blanques, i unes escaroles i xicoines curiosament enormes.

 

I aquí una foto de les voluntàries de l’hort en una aturada de la feina, que no tot és productivitat i hortalisse. També hi ha temps per explicar-nos la vida i els exàmens…!

IMG_20171109_120623

Com a curiositat, aquesta última setmana hem vist la primera cotxa fumada (phoenicurus ochruros). A Catalunya, a l’estiu viu sobretot a les roques dels cims del Pirineu, i com ja vam dir que fa el pit-roig, a l’hivern baixa cap a la cotes baixes. Ocell que fa uns 14 cm de llarg. El mascle és de color negrós i la femella és de color marronós gris fosc. La cua és vermellosa, com oxidada. El bec i les potes també són foscos. Menja insectes, aranyes, fruits i llavors.

Cotxa fumada

 

Fonts consultades

http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/cotxafumada.htm

Foto de http://wikifaunia.com/aves/colirrojo-tizon/

Inestimable https://ca.wikipedia.org/wiki/

La tardor tardana

Gràcies al  motocultor que ens deixen els jardiners de la Fundació Ramon Noguera, hem pogut treballar la terra comme il faut*. Quan l’utilitzem ens agrada que la terra estigui humida, ni seca ni negada. Intentem, també, que les pales del motocultor arribin a una profunditat que l’eix d’on surten les pales no s’arribi a veure mentre aquestes giren. Aconseguim així una profunditat de 20 a 30 centímetres.

IMG_20171016_114712

Abans però vam estar escampant fems de vaca i gallinassa absolutament carregats de cucs de terra. No havíem vist mai tants cucs junts! El cas és que d’aquesta manera, a més d’aportar matèria orgànica al sòl, hi aportem també els  animals que la transformen. A la vegada, aquestes curioses i imprescindibles criatures espongen el sòl i els seus tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica.

Algunes desenes de cucs els vam distribuir als 6 compostadors per augmentar-ne la població.

Hem vist que les bledes comencen a tenir una afectació important de Cercospora (Cercospora beticola), que es mostra en forma de petites taques a les fulles. Un dels motius de l’aparició d’aquesta fong és la humitat. Al marge sud-est de l’hort hi teníem una paret de canyes (arundo donax) que impedia que els rajos de sol arribessin a un segment important del terreny que ocupa. De manera que les hem tret.

Val a dir que aquesta planta es troba en el grup de 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món. A més a més, en seran molt útils per quan haguem pujar alguna estructura ara que haurem de plantar els pèsols.

 

Aquí la collita d’aquestes setmanes amb la incorporació de la remolatxa, les xicoines (enciam d’hivern) i les escaroles com a novetats.

 

Com a curiositat, hem sabut que el cuc de terra pot i viure més de cinc anys. Tot i això, arriben a la maduresa sexual a les poques setmanes de néixer. Són hermafrodites, ovípars, la seva fecundació és externa i soles posar uns 15 ous de tirada. La incubació dels ous dura unes 2 o 3 setmanes. Respiren per la pell que ha d’estar sempre humida. La seva temperatura corporal és de 19 ºC. Poden arribar a ingerir el 90% del seu pes en un dia.

nicodrilusmini

 

 

Fonts consultades:

*Correctament

Etiquetat , , , , , , , , , ,

Ha arribat la tardor

Aquesta setmana hem continuat amb la feina a l’hort Ecosolidari de la UdG amb la incorporació com a voluntària de la Marina.

Hem arrencat les carabassoneres ja que el seu rendiment començava a ser molt minso desprès d’haver-nos obsequiat amb caixes i caixes d’enormes carbassons. Així que com que ocupaven molt espai,  i ja donaven poc, hem netejat les línies que aviat ocuparan plantes de tardor i hivern.

El dijous vam agafar les hortalisses pel  Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa.

Hem seguit plantant al terreny on hi havia les carxoferes. Hem plantat enciam batàvia i meravella, porros, bledes i espinacs a un total de tres línies de reg.

Prèviament però vam haver de passar el motocultor, regularitzar el terreny, estirar les línies de gota-gota, i plantar els plançons.

 

Com ha curiositat, hem sentit els primers pit-roig (Erithacus rubecula) d’aquest any. El seu reclam és molt críptic i “fàcil” d’identificar. A aquesta espècie d’ocells no els agrada gaire la calor sufocant així que quan comença a fer una mica de fresca baixen ràpidament a cotes més baixes a passar la tardor i l’hivern*. Mesura 14 cm, pesa entre 16 i 22 grams i pot arribar a viure 13 anys. En català també l’anomenen barba-roig, rupit, reiet al País Valencià, reientí, reientinc o piquet roget**.

ErithacusRubecula

*http://www.sioc.cat

*Inestimable Vikipèdia

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis