Albergínia

alberginia

Nom Científic: Solanum melongena L.

Cultiu:

Duració: sol durar de 9 a 10 mesos.

Sembra: es realitza durant la segona quinzena de decembre a la primera de gener, en un planter, per després fer el trasplantament en la primera quinzena de març aproximadament, ja que es durà a terme quan la plàntula faci 12-15 cm. La plantació és a la tarde, en forats d’uns 4-5 cm de profunditat, comprimint la terra amb les arrels, i a continuació, es cobreix el forat per col·locar bé la planta. La distància entre forats és de 0.9 a 1 metre, i entre les plantes, de 60 a 80 cm. Si les plantes es col·loquen en línies, aquestes han d’estar situades en direcció est-oest.

Recol·lecció: La collita es realitza amb tisores de poda (per no danyar la planta) i s’efectua quan l’albergínia té un aspecte brillant característic de la seva coloració. El temps entre collites és de 5 a 10 dies.

Sòl: Prefereix sòls de consistència mitja, tot i ser el sòl argilós (sorrenc, profund, solt) el que millor li va. Els valors de pH del sòl han d’oscil·lar entre 5.5 y 7, sent l’òptim entre 6 i 7. No tolera l’excés d’humitat, sobretot quan la planta és jove (asfixia d’arrels).

Clima: Prefereix climes càlids i lluminosos. La seva temperatura òptima és entre 23 i 25ºC. A menys de 13ºC no es desenvolupa la planta, i per sota dels 0ºC es gela.

Reg: Durant el planter i després del trasplantament s’ha de procurar que no hi hagi excés d’humitat. Durant la floració s’ha de retrasar el reg. I finalment, quan la plantació està produint, s’ha de regar cada 8-10 dies durant els mesos de calor, i a mesura que el dia s’escurci, es van distanciant els regs i disminuint la quantitat d’aigua.

Propietats:

– El component majoritari és l’aigua (92.9% de la seva composició)

– vitamines (A, B1, B2, B3, B9 I C)

– carbohidrats, proteïnes i minerals (entre els quals destaca el potassi)

Plagues:

  • Aranya vermella (Tetranychus urticae). Difícil de controlar quan les plantes estan en producció. Si es produeix un fort atac, la cara adaxial de la fulla es veu groguenca.
  • Escarbat de la patata (Leptinotarsa decemlineata). En estat larvari és vermell amb punts negres, i quan són adults és un coleòpter d’uns 9-10mm de longitud, oval i aplanat per la part inferior. Els elitres tenen bandes grogues i negres, el pronot és groc amb taques negres i el cap és vermellós. Els danys, en la planta de l’albergínia, els produeixen tant les larves com els adults. Destrueixen gran quantitat de teixit vegetal, deixant només les nervacions i els peciols de les fulles.
  • Mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum). Es troba molt freqüentment en hivernacles. Als danys que provoquen són: debilitar la planta i com a conseqüència, l’aparició de fongs.

 

Malalties:

  • Alternaria (Alternaria solani). Afecta a les tiges i fulles. Són taques rodones de color marró que s’acaben tornant negres. Els cantons de les taques de major tamany queden cloròtics i de color groguenc.
  • Cercospora (Cercospora melongenae). Els símptomes són taques rodones, cloròtiques de fins 10 cm de diàmetre. Amb el temps, aquestes taques es tornen grises o marronoses.
  • Les fulles es cobreixen de taques groguenques o blanquinoses, les quals acaben necrosant pel centre. Normalment, aquesta la verticilosis, presenta un caràcter unilateral en la planta, sent així que només afecti a la meitat de les fulles o a un costat de la tija de la planta. Les albergínies són bastant sensibles a aquesta malaltia.

ALBERGÍNIA NEGRA: per a més informació descarrega’t la fitxa complerta

Anuncis
%d bloggers like this: